De segur que tots teniu el típic amic que als sopars es dedica a corregir gramaticalment tota paraula que surt de la boca. Tot i que pot semblar un comportament un pel repel·lent, què faríem sense gent com ell? Potser moltes llengües ja no es parlarien o estarien plenes de barbarismes com el català… Per tant, toca respectar-los. Ara bé si alguna vegada t’han dit que El fi o La fi eren incorrectes, els que s’equivoquen són ells…
Podem dir tant el fi i com la fi. El fi vol dir una cosa i la fi en vol dir una altra. Un és sinònim de ‘final’ i l’altre és sinònim de ‘finalitat’. Però… quin és quin? El fi és la finalitat i la fi és el final. I com es pot recordar una cosa tan simple i alhora tan fàcil d’oblidar com aquesta? Molt fàcil: sabent que els gèneres van creuats: el fi, que és masculí, vol dir ‘la finalitat’, que és femenina. I la fi, que és femenina, vol dir ‘el final’, que és masculí. EL fi, LA finalitat. LA fi, EL final.
Per més trucs com aquests recupera el programa ‘Déu n’hi do’ amb la Shalana a RTVE Play Catalunya.
Déu n'hi do - "El fi" i "la fi", "espalda" i "espatlla" i el "por eso" - Veure ara