En tots els idiomes sempre hi ha un verb que s’utilitza constantment, sense parar, sense límits… En el cas del català el verb comodí per excel·lència del llenguatge col·loquial és el verb “fotre”. Però d’on ve aquest verb? I en quins contextos s’utilitza?
Etimològicament, el verb “fotre” volia dir “copular”, “cardar” o “tenir sexe”. Però actualment ha traspassat les seves fronteres i està en boca de tothom. “Fotre” ha passat a ser el sinònim de verbs com fer, donar, menjar, beure, robar, perjudicar o ficar.
Per exemple, per dir que una cosa “fa llàstima” es pot dir “fotre llàstima”. Per dir “donar una bufetada” es pot dir “fotre una bufetada”. “Fotre’s un entrepà” en comptes de “menjar-se un entrepà”. “Fotre’s una ampolla de vi” en comptes de “beure una ampolla de vi”. Per dir “robar una cartera” es pot dir “fotre la cartera”. Per dir “em volen perjudicar” es pot dir “em volen fotre”. O “Fotre-ho a la butxaca” en comptes de “ficar-ho a la butxaca”.
Recupera el programa ‘Déu n’hi do’ amb la Shalana a RTVE Play Catalunya.
Déu n'hi do - Les butllofes, onomatopeies i l'OK