En català tenim moltes maneres de dir que ens sembla bé una cosa: podem dir d’acord, entesos, molt bé, genial, perfecte… Tot i així, no ens traiem de la boca ni el vale ni el val, ni l’anglicisme OK. Diem OK al carrer, a la feina, als bars amb els amics… En definitiva, la gent es passeja per la vida dient-ho a tota hora sense tindre gaire idea què volen dir la O i la K.
OK s’escriu en majúscules. És una sigla conformada per una O i una K. Hi ha diverses teories sobre l’origen de l’OK. Ni els mateixos anglesos ho tenen gaire clar.
Una de les teories més acceptades, diu que OK és el capgirament de KO. I què vol dir KO? Algú que està KO és algú que està desfet, destruït, esgotat. Això de KO també ve de l’anglès i té un origen clar: en boxeig, deixar algú fora de combat era deixar algú knocked out, la qual cosa s’abrevia amb la sigla KO. Per contra, la inversió d’aquestes lletres, OK, volia dir que estava tot bé.
Recupera el programa ‘Déu n’hi do’ amb la Shalana a RTVE Play Catalunya.
Déu n'hi do - Les butllofes, onomatopeies i l'OK - Veure ara