El 25 de febrer de 2020, Catalunya registrava el primer cas de Covid-19. Cinc anys després, dues de les cares més visibles durant la pandèmia, l’epidemiòleg Oriol Mitjà, i el director d’ISGLOBAL Rafa Vilasanjuan, destaquen alguns dels aprenentatges d’aquesta emergència sanitària que va causar la mort més de 25.000 persones en territori català. En una entrevista al Cafè d’Idees, Mitjà defensa que l’alta mortaldat a Espanya i Catalunya s’hagués evitat confinant dues setmanes abans, des de l’1 de març del 2020. Com a segon país de la Unió Europea on va arribar el virus, l’epidemiòleg argumenta que el govern “no s’atrevia a prendre la decisió abans que ho decretessin altres països grans”.
El decret d’alarma per confinar a la població, efectiu des del 14 de març del 2020, segons Mitjà, va arribar dues setmanes tard i creu que “això va situar a Espanya en el país amb més mortalitat a la primera onada, només després del Regne Unit”.
Entre els encerts de la resposta a la pandèmia a Espanya, Mitjà destaca el confinament estricte i el procés de vacunació que va assolir taxes de gairebé el 100% en la majoria de franges de població.
Sobre el tancament d’escoles i el confinament dels infants, l’epidemiòleg explica que era necessari per a la informació que hi havia: “Sabíem que la forma d’aturar la transmissió era reduir el nombre de contactes”. Tot i això, exposa que amb estudis posteriors s’ha demostrat que va tenir poc impacte a Europa, però sí que baixaven la transmissió a Amèrica Llatina o Àsia.
Per la seva banda, el director d’ISGLOBAL, Rafa Vilasanjuan, reivindica algunes “accions valentes” que es van prendre durant la pandèmia com la compra conjunta de vacunes per part de la UE per evitar tancar les fronteres entre els estats membres.
Malgrat la rapidesa en obtenir una vacuna contra la COVID-19, Vilasanjuan critica que “la ciència respon, però qui no respon són les persones. Teníem vacunes, però no van arribar a tothom”.
La politització de la pandèmia
Pel que fa a la politització de la resposta a la pandèmia, Oriol Mitjà recorda que va refusar l’oferta del president Torra per liderar el desconfinament a Catalunya. “La meva condició era que ERC i Junts estiguessin d’acord. No vaig aconseguir convèncer Aragonès”, explica l’epidemiòleg. Un rebuig que, segons Mitjà, és un dels molts exemples que va veure “d’interès polític per damunt de l’interès col·lectiu”.
Rafa Vilasanjuan també recorda que es van polititzar moltes de les mesures contra la COVID-19 com el confinament o les mascaretes. A més, alerta que el negacionisme científic s’ha multiplicat i ara tenen el lideratge de països importants. “Què passarà amb un Kennedy de secretari de Salut dels Estats Units?”, es pregunta. Davant d’una futura pandèmia, assevera: “Tenim l’experiència que ha passat, però no tindríem la capacitat de resposta pels líders que tenim”.
Què hem après de la COVID-19 cinc anys després?
Un lustre després de l’inici de la pandèmia, Vilasanjuan estima que una nova pandèmia hi hauria una ràpida resposta per produir una vacuna gràcies a la tecnologia ARN. No obstant això, recorda la importància d’aturar un virus abans que s’estengui i critica que “els països occidentals hem perdut la prevenció comunitària. Aquí es va col·lapsar l'atenció primària”.
Mitjà pronostica que en els pròxims 20 anys hi ha la probabilitat del 50% de viure una nova emergència sanitària global. Tot i això, afirma que els sistemes de vigilància han millorat, així com la relació entre científics i polítics.