Sentir tensió i nerviosisme quan hem de parlar en públic és habitual i lògic en certa manera, però per a moltes persones, haver-se d’exposar davant d’un grup pot ser realment angoixant. A vegades, fins i tot els passa als professionals que es dediquen a feines amb una certa exposició pública, com és el cas d’Oriol Mitjà, metge especialitzat en malalties infeccioses, que va estar al centre del focus mediàtic durant la pandèmia del coronavirus per la seva tasca com a investigador, com a divulgador i també com a assessor científic.
El costat menys amable de l'exposició pública
“Sempre penso que faré alguna cosa malament“
Malgrat la seva llarga trajectòria professional, Mitjà es considera una persona tímida tant en l'àmbit personal com laboral. Com explica a Ana Boadas al programa ‘Mapes Mentals’, per a ell suposa un autèntic tràngol el fet d’haver-se de posar a parlar davant d’un grup. A més, assegura que els nervis apareixen abans de l’exposició pública, i que un cop acaba, encara l’acompanyen una bona estona, fins que no aconsegueix relaxar-se. Per al doctor, la por principal està en el fet que “sempre pensa que farà alguna cosa malament, que no sabrà respondre bé a les preguntes, que es quedarà en blanc o donarà una resposta incorrecta”, justifica.
Rueda de prensa con dos personas sonrientes tras atriles con micrófonos, en un escenario iluminado con focos sobre pared de madera.
Quan s’enfronta a les trobades socials, Mitjà explica que dins del seu cap es generen preguntes del tipus: “ho faré prou bé? M’he equivocat dient això? Estic dient ximpleries?”. La por de verbalitzar idees inadequades l’aborda en totes les situacions en què ha de parlar davant d’un grup, tant si es tracta d’una presentació, un sopar o, inclús, una festa d'aniversari. "Prefereixo enfrontar-me a un bacteri que a una roda de premsa", confessa l'investigador.
A més, el patiment que li genera a Mitjà el fet de saber que en algun esdeveniment pròxim haurà de parlar en públic, no es redueix només a les ruminacions o la inquietud a només mental, sinó que també l'afecta físicament, fins al punt d'acabar realment esgotat després d'intervenir o de participar en les compareixences.
Es pot superar?
La por de parlar en públic està profundament relacionada amb l’ansietat i la por, però si es treballa, hi ha moltes eines per superar-la. En el cas de l’investigador, explica que ha après amb el temps a sobreposar-se. La seva estratègia principal és preparar-se a consciència el contingut que ha de presentar, perquè el que li fa més por és no conèixer a fons el tema del qual tractarà i equivocar-se. “El dia abans m’ho estudio molt bé i en el moment intento organitzar els meus pensaments de manera que no sembli que soc un ximple”, conclou.
Mapes Mentals - Parlo sense por