"Aquesta és la sala on va començar tot, aquí és la sala que diem de cribratge", assenyala l’Àlex Almuedo, metge del Servei de Salut internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona i investigador a ISGlobal. Juntament amb altres metges i responsables de l'emergència, Almuedo es troba just davant de la sala hospitalària que va acollir la primera pacient infectada de COVID-19 a Catalunya.
“Vam pensar que amb dos boxs seria suficient per a aquesta malaltia“
"Vam pensar que amb dos boxs seria suficient per a aquesta malaltia", reconeix el cap de Servei de Salut internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona, José Muñoz. "Anàvem cribrant, fent cua un rere l'altre. Al principi, ho utilitzàvem tot i ho llançàvem tot, però com ens vam quedar sense material anàvem fent", recorda la Isabel Vera, Coordinadora d’Infermeria de Salut Internacional del Clínic.
5 anys del primer cas de Covid a Catalunya
Qui va estar al capdavant des del primer moment va ser el professional de referència en aquest Hospital. L’Antoni Trilla, epidemiòleg i especialitzat en medicina preventiva. També és catedràtic de la Universitat de Barcelona i investigador de l'ISBLOBAL.
"Una de les coses que es va fer en previsió que això no es controlés va ser habilitar un passadís i col·locar tot un seguit de canonades d'oxigen per a arribar als malalts més greus. I estava previst utilitzar lliteres", recorda Trilla resseguint amb el dit les instal·lacions que es mantenen al corredor de l’hospital blanc, encara ple de llits.
“Els que vam viure aquesta situació, tornar per aquest passadís, veure que seguim tenint l'oxigen… ens fa recordar que vam estar molt a prop de fer coses extraordinàries“
"Afortunadament, això no es va concretar, però per a tots els que vam viure aquesta situació, tornar per aquest passadís, veure que seguim tenint l'oxigen… ens fa recordar que vam estar molt a prop, però molt a prop de fer coses extraordinàries, està aquí per si es necessités", detalla Trilla.
Imagen del Dr. Antoni Trilla en un pasillo de hospital, con bata blanca, frente a una puerta de 'Área de Vigilancia Intensiva'. Su postura sugiere que está hablando. RTVE Catalunya
“En el primer cas es va tractar com una malaltia infecciosa “
A les habitacions d’UCI i AVI de l’Hospital, el Cap Secció Àrea Vigilància Intensiva Hospital Clínic Barcelona, Pedro Castro, recorda que els pacients ingressaven en una habitació amb una avantcambra amb pressió negativa. "En el primer cas, com que no es coneixia el mecanisme de transmissió, es va tractar com una malaltia infecciosa amb alt risc de contagi. Després, quan ja es va saber que el mecanisme de transmissió podia ser com una grip ja es van reduir les mesures d'aïllament personal i els equips de protecció personal es van adaptar", recorda Castro.
El Cap Secció Àrea Vigilància Intensiva Hospital Clínic Barcelona, Pedro Castro
I assenyala que algunes pràctiques han quedat després de la pandèmia. "Nosaltres entrenem al màxim nivell de protecció i després també a escales menors de protecció per un altre tipis de malalties que tenen mecanismes de contagi menys complexes", assegura Castro.
"Segurament actuaríem molt més ràpid. Hi ha més oxigen als hospitals, ja ho hem viscut, però falta una miqueta", alerta José Muñoz, cap de servei de salut internacional.
“No seria acceptable és tornar a ensopegar amb una pedra enorme com la covid“
"Després de l'experiència que hem viscut, que ha suposat molt dolor per a moltes persones ens hem de recordar i de preparar i el que crec que no seria acceptable és tornar a ensopegar amb una pedra enorme com la covid i això crec que no ens ho podem permetre perquè torni a passar i ens hem de preparar com a societat i hem de treballar perquè això no sigui així", avisa Trilla.