Els ‘expats’ són un fenomen de moda a Barcelona que genera controvèrsia per les afectacions negatives que pot tenir. A la ciutat comtal n’hi ha més de 80.000, una xifra que s’ha quadruplicat des de principis dels anys 90.
Què són els ‘expats’?
Els ‘expats’ o expatriats són immigrants amb un gran poder adquisitiu. No emigren per necessitat, sinó per elecció en busca d’una experiència. Normalment, són gent jove, d’entre 25 i 38 anys, que procedeix de països rics -amb un PIB superior al d’Espanya - com Itàlia, França i Alemanya.
Segons explica a “L’altaveu” l’antropòloga experta en nòmades digitals Fabiola Mancinelli, un ‘expat’ pot ser un treballador qualificat d’una empresa multinacional que es trasllada a treballar. També un migrant que ve a buscar feina o un nòmada digital que pot dedicar-se a la seva professió des de qualsevol part del món. De fet, l’experta apunta que recentment l’estat espanyol ha implementat el visat per a nòmades digitals per a les persones que no són d’un país de la Unió Europea ja que, normalment, com a màxim només poden quedar-se al país tres mesos sense un contracte laboral.
Per què es queden a viure a Barcelona?
Els ‘expats’ no són un fenomen només de Barcelona sinó també d’altres ciutats com Girona, Málaga, València o Alacant. D’Espanya els atreu la qualitat de vida, el bon clima, la cultura i la gastronomia, entre altres factors. Segons assenyala Fabiola Mancinelli, aquest fet està molt relacionat amb el turisme: “És la imatge turística d’una ciutat que atreu. En primer lloc, venen, visiten com a turistes i després es queden perquè li agrada la ciutat.”
Això és el que li va passar a Manu Chiconini, una noia brasilera que va decidir viure a Barcelona després de visitar la ciutat. Es dedica a la comunicació, treballa per a una startup espanyola i publica vídeos a les seves xarxes socials on ensenya com de bonica és la ciutat Comtal i totes les activitats que s’hi poden fer. “Barcelona té una vibra, una màgia, de la qual no pots sortir. Hi ha molts plans per fer aquí”, assegura la jove a “L’altaveu”, programa disponible a RTVE Play Catalunya.
Manu Chiconini destaca que el que més li agrada és la platja i la facilitat de poder viatjar a altres punts d’Europa. L’antropòloga destaca que la ubicació, les infraestructures i les connexions que té Barcelona és un dels factors que més atrau als expatriats. L’experta també remarca el teixit econòmic en el sector de la tecnologia: “És una ciutat puntera per a les startups”.
Quines són les conseqüències negatives?
Segons l’Incasol, la mitjana en el preu del lloguer a Barcelona actualment és de 1170 euros. Aquesta xifra sigui tan alta no és només culpa dels expratriats, ja que influeixen molts altres factors, però és cert que, en general, tenen uns sous més elevats que els catalans i es poden permetre pagar més per un pis entre l’oferta limitada que hi ha. Com a conseqüència, els veïns de tota la vida d’un barri es veuen obligats a desplaçar-se per l’arribada d’altres que tenen molts més ingressos. És el que s’anomena gentrificació.
I és que tal com apunta Mancinelli al programa presentat per Danae Boronat, el fenomen dels ‘expats’ té dues cares: “Contribueixen al desenvolupament econòmic de la ciutat, però al mateix temps són una població transitòria i poden afavorir la gentrificació i la pujada de preus i també certa massificació d'alguns serveis.”