El preu a pagar per llogar un habitatge continua la seva escalada. Hi ha qui decideix compartir pis per estalviar-se diners, però al final les dificultats per accedir a un habitatge també afecta aquesta opció. De fet, segons un estudi del portal Fotocasa, compartir pis ja costa un 34% més que el 2018 i un 85% més que el 2015, sent Barcelona la ciutat on més car és el preu de l'habitatge compartit.
Justament aquest dilluns entitats veïnals de tot l'Estat han presentat un document que han batejat com a "Declaració de Barcelona", amb què reclamen reformes profundes en matèria d'habitatge per lluitar contra l'especulació. Demanen que la Constitució reconegui l'habitatge com a dret fonamental.
582 euros al mes, el preu d'un pis compartit
Compartir habitatge a Catalunya costa un 34% més que el 2018 i un 85% més que el 2015, segons l'estudi 'Habitatges compartits a Espanya el 2023' presentat pel portal Fotocasa. Llogar una habitació val en l'actualitat uns 582 euros al mes de mitjana a Catalunya davant dels 433 euros al mes de fa cinc anys i els 314 euros al mes de fa vuit anys.
Barcelona és la ciutat de l'Estat amb el preu de l'habitatge compartit més car (614 euros al mes de mitjana i un increment del 6,9% en l'últim any), seguida de Bilbao (564 euros), Madrid (562 euros) i l'Hospitalet de Llobregat (525 euros i un augment del 14,3% en l'últim any). Les ciutats amb el preu d'habitatge compartit més baix són Alcoi (197 euros), Jaén (237 euros) i Castelló (249 euros).
A tot l'Estat, compartir habitatge s'ha encarit un 6,7% entre desembre de 2022 i desembre de 2023. Catalunya continua sent la comunitat autònoma més cara per compartir habitatge amb 582 euros al mes de mitjana, seguida a distància de Madrid amb 541 euros al mes, les Illes Balears (489 euros), el País Basc (483 euros) i Navarra (474 euros). Les comunitats més econòmiques on compartir habitatge són Extremadura (233 euros al mes de mitjana), Castella-la Manxa (247 euros), Castella i Lleó (272 euros) i Múrcia (294 euros).
Entitats veïnals reclamen canvis "estructurals"
Diverses entitats veïnals de tot l'Estat han presentat aquest dilluns l'anomenada 'Declaració de Barcelona' per proposar canvis "estructurals" en les polítiques d'habitatge que redueixin els desnonaments, augmentin el parc d'habitatge assequible i evitin la gentrificació. Es tractaria de normes fiscals, inversió en habitatge assequible, canvis urbanístics i altres.
Entitats veïnals presenten un document per reclamar reformes profundes en matèria d'habitatge
La declaració, signada per la FAVB, la Confavc i la CEAV, és el resultat de la tercera trobada veïnal de grans ciutats que es va fer a la capital catalana el novembre passat, i vol arribar a totes les associacions de veïns, sindicats i altres entitats socials per tal de fer pressió a les administracions públiques.