T’agradaria tenir un jardí, però l’espai de què disposes és limitat? Et donem la solució: pot fer-te’n un tu mateix, dins d’un pot de vidre, i a sobre ni tan sols l’hauràs de regar. No t’ho creus? Doncs la bloguera Tania Giráldez ens dona les claus per elaborar un jardí etern, un petit hivernacle on podem recrear un ecosistema en miniatura de les plantes. Ah, i no es diu etern perquè sí. Pot arribar a viure fins a mig segle. Pren-ne nota!
Materials
- Ampolla o pot de vidre transparent
- Tapa hermètica
- Un grapat de roca volcànica
- Carbó activat
- Sphagnum (molsa de torbera seca) o falgueres
- Substrat
- Pedres decoratives
- Molsa o falguera
Material necessari per construir el teu jardi etern Va de Verd | RTVE Catalunya
Procediment
Introduïm per capes els diferents components del substrat en el següent ordre:
- La roca volcànica. Si no en tenim, la podem substituir per pedres que tinguem a casa.
- Carbó activat. També podem utilitzar carbó vegetal. La funció del carbó és netejar l'ambient dintre de l'ampolla.
- Molsa de torbera seca. Ajuda a absorbir la humitat del recipient i així les arrels es conserven sempre sanes.
- Substrat. Ens serveix qualsevol mena de substrat per a plantes de jardí.
- Molsa. És la planta més adient per aquests mini ecosistemes. Les falgueres també ens podrien servir perquè aguanten molt bé la humitat.
Finalment, reguem el nostre jardí etern i el tapem. És important remarcar que aquest serà l’únic reg que rebrà en tot el seu temps de vida. El que fem en tancar el pot és crear un microclima estable on la temperatura i la humitat són elevades.
Tania Giraldez de Arte en Casa ens ensenya a fer un jardí en un pot de vidre Va de verd | RTVE Catalunya
I us preguntareu, com pot ser que una planta visqui tants anys tancada en un pot sense regar i sense cap cura? Doncs bé, a través del vidre, la llum proporciona a les plantes l’energia necessària per autoalimentar-se: les arrels absorbeixen l’aigua de l’únic reg; aquesta aigua s’allibera de nou a l’aire amb la transpiració de les fulles; l’aigua es condensa en el pot, torna a caure al substrat, i les arrels la tornen a absorbir. I el cicle torna a començar gràcies a aquest ecosistema aïllat i autosuficient. Fascinant, oi? Doncs us animem que ho proveu. I, qui sap, potser aquest jardí etern pot ser el vostre llegat, i que passi de generació en generació…