El govern espanyol ha portat finalment al Congrés la primera Llei d’Habitatge després d'aprovar-la al Consell de Ministres. Aquesta norma busca garantir l'accés a l'habitatge dels col·lectius més vulnerables a través de la limitació dels preus dels lloguers en les denominades zones “tensades” establint topalls en els propietaris que tinguin més de 10 habitatges.
La llei s’aprova un mes més tard del previst pel retardament de l’informe del Consell General del Poder Judicial, qui era crític amb la llei en considerar l’habitatge “una matèria de titularitat autonòmica”. Tal com va explicar la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, l’Executiu considera que “la llei que està ben armada, que és sòlida jurídicament i constitucionalment i no envaeix cap competència”.
Dos intents fallits
Sánchez porta aquest dimarts al Consell de Ministres “la primera Llei d’Habitatge de la història de la democràcia” després d’haver intentat aprovar-la en dues ocasions diferents. El primer va ser a finals del 2021, després de la seva aprovació en octubre en primera lectura, quan la ministra va assegurar que s’aprovaria abans que acabés l’any. Però no va ser possible perquè el CGPJ no va emetre l’informe a temps.
El 18 de gener d’aquest any Sánchez va tornar a anunciar l’aprovació de la normativa d’Habitatge, però es va trobar de nou amb la demora del CGPJ, que va rebutjar la proposta d’informe.
A qui afecta aquesta llei?
La primera Llei Estatal d’Habitatge inclou principalment el control dels preus dels lloguers en zones tensades, que només les comunitats autònomes tindran el poder de declarar-les com a tal. Això sí, ho hauran de fer sobre la base d'uns criteris mínims que marca la llei: que la zona compti amb una escassetat d'habitatges assequibles, entenent com a tal aquelles en què el 30% dels ingressos vagin destinats al lloguer o hipoteca inclosos les despeses de subministrament. També recull aquelles en les quals el preu del lloguer hagi pujat cinc punts per sobre de l'IPC en els últims cinc anys.
Aquesta definició tindrà una duració de tres anys, encara que podrà allargar-se any a any si es donen les circumstàncies.
En principi només els grans tenedors estaran obligats per la nova llei a no incrementar preus en les rendes dels habitatges. És a dir, els propietaris de 10 o més habitatges dins d'una zona tensada. El Govern s’ha donat 18 mesos per definir l’índex de preus de referència que servirà com a guia per a l’aplicació del topall de lloguers als grans tenedors.
Bonificacions fiscals als petits propietaris
Per als petits propietaris, s’ha establert un sistema d’incentius fiscals per a la rebaixa dels preus. L’Executiu pretén estimular el lloguer d’habitatges mitjançant deduccions fiscals d’entre el 50% i el 90% sobre l’IRPF dels petits propietaris.
- Si els propietaris d’habitatges en zones tensades baixen un 5% el lloguer respecte a l’any anterior, la bonificació serà del 90%.
- Si es lloga per primera vegada a joves d’entre 18 i 35 anys, la deducció serà del 70%.
- Si a l’immoble s’han fet obres de rehabilitació o millora, la bonificació serà del 60%.
Els propietaris que firmin un contracte de 10 anys o més podran alliberar-se de la congelació dels preus i podran augmentar el lloguer fins a un 10% a canvi d’ampliar la duració del contracte.
Recàrrec de l’IBI en habitatges buits
A Espanya hi ha molts parcs d’habitatge buits, per la qual cosa la llei pretén evitar-ho i posar-los a la venda. D’aquesta forma, estableix que els ajuntaments puguin aplicar recàrrecs de fins a 150% en la quota de l’Impost de Béns Immobles (IBI). D'aquesta manera, s'obre el ventall del 50% permès en l'actualitat fins a aquest 150%. Aquest recàrrec màxim s'aplicarà a habitatges desocupats durant més de dos anys i a propietaris titulars d'un mínim de quatre habitatges en el mateix municipi.
El Sindicat de Llogateres critica la mesura
La portaveu del Sindicat de Llogateres i Llogaters, Carme Arcarazo, ha assegurat que és positiu que s’aprovi una llei dirigida a regular els preus dels lloguers, però critica el contingut d’aquesta perquè “no suposarà una baixada real dels preus dels lloguers dels habitatges”.
Carme Arcarazo: "La Llei de l'habitatge no funcionarà"
Arcarazo ha defensat a una entrevista al Cafè d’Idees amb Gemma Nierga que la Llei de l'habitatge "no funcionarà" de la manera que està plantejada avui dia. En primer lloc, perquè "els lloguers han pujat trenta vegades més que els sous, la gent està desbordada", ha declarat. D’aquesta forma, assenyala que els preus dels lloguers seguiran sent alts respecte a la renda mitjana d’una família.
D’altra banda, critica que els lloguers puguin pujar un 10% i que per declarar una àrea com a zona tensa el lloguer hagi d’haver pujat 5 punts per sobre de l’IPC. “Ara mateix, molt poques serien les ciutats que es podrien declarar àrea tensa”.
La portaveu justifica també la seva postura amb el fet que la Llei no inclogui un règim sancionador i que només les empreses amb més de 10 habitatges estiguin obligades a abaixar el preu. A més, explica que “en ciutats com Barcelona, on gairebé el 50% dels llogaters viuen en pisos de particulars no es veurien beneficiades d’aquesta mesura”.
Aquesta llei xoca, segons Arcarazo, amb la regulació de preus que ja existeix a Catalunya, sobretot perquè aquesta sí que compta amb un règim sancionador. “Estem veient que aquesta està funcionant, estan abaixant els preus. Això és el que s'està demanant a la resta de l’estat”.
"Guanyadors i perdedors"
Gonzalo Bernardos, professor d'economia de la UB, assegura que la Llei d'Habitatge fa que hi hagi "guanyadors i perdedors" i que la oferta disminueixi en molts casos. Explica que molts dels propietaris decideixen traslladar-se a altres llocs on no hi hagi una regulació dels preus dels lloguers.
Gonzalo Bernardos: ¿La Llei d'Habitatge fa que hi hagi guanyadors i perdedors entre els llogaters¿
El professor explica també a la entrevista a El Vespre amb Marta Sugrañes com es definirà quines són les zones tensades on s’aplicarà principalment aquesta nova Llei. "En les grans ciutats qualsevol barri seria una zona tensada", ha afirmat.