La polèmica Llei d’habitatge estatal que busca garantir l’accés als col·lectius més vulnerables comença a caminar. Després de la llum verda del Consell de Ministres d’aquest dimarts, el projecte consensuat per PSE i Podem, després d'un any de tensa negociació, entra en el tràmit parlamentari on encara pot rebre modificacions.
El text aborda la qüestió bàsicament a partir del foment del parc públic d’habitatge, però també promovent la limitació dels preus dels lloguers a les zones tensionades a través de bonificacions als propietaris, però també recàrrecs per qui mantinguin pisos buits.
La Llei estatal rebaixa la normativa catalana
Les entitats socials adverteixen que la nova Llei es queda curta, entre d’altres, perquè deixen en mans de les CCAA l’aplicació final, de manera que les comunitats en mans del PP ja han avançat que no pensen aplicar-la quan estigui en vigor.
A Catalunya, a més, la normativa estatal acabaria passant per sobre de l’aprovada per la Generalitat, encara pendent del Tribunal Constitucional. A banda, la llei consensuada per PSOE i Podemos resulta menys restrictiva pel que fa a les rebaixes dels lloguers i, a canvi, preveu deduccions més altes pel que fa a l’IRPF.
En aquest sentit, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha considerat que l'executiu espanyol ha desaprofitat una oportunitat i ha qualificat de decebedora la nova llei perquè "no ha inclòs cap mesura per evitar els desnonaments" o fórmules de lloguer social obligatori.
Els API destaquen els incentius als propietaris
Montse Junyent, responsable de l'assessoria jurídica del Consell General dels COAPI, i de l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya, ha reconegut al Cafè d’Idees que el text que han pogut veure “s’ha moderat bastant” després d’unes intencions inicials que “eren preocupants”. Segons Junyent, l’enfocament estatal ha tingut més en compte al propietari amb més incentius per posar els seus pisos a lloguer. En aquest sentit alerta que a Catalunya després de la llei aprovada pel govern, molts propietaris “se senten maltractats” i han decidit passar els seus immobles al mercat de compravenda en veure limitades les rendes.
En canvi, els apis es mostren contraris a la idea de definir com a grans tenidors als propietaris de més de deu habitatges perquè considera que no respon a la realitat del mercat on l’objectiu central hauria de ser “complir la funció social de la propietat com diu la Constitució”.
Montse Junyent (COAPI): "La llei de l'habitatge s'ha moderat bastant"
Zones tensionades
Un dels aspectes claus recollits entre els 43 articles de la nova Llei d’habitatge és el de la declaració de zona tensionada que s’aplicarà a àrees on existeixi “un especial risc d’oferta insuficient”. Entre els criteris que es tindran en compte hi ha que el cost de la hipoteca o el lloguer superi el 30% per cent dels ingressos mitjans a la zona i que els preus s’hagin encarit almenys un 5% en els darrers cinc anys.
Topall als preus
El text preveu que a les zones tensionades no es podran pujar els lloguers en els nous contractes més enllà de l’IPC. L’avantprojecte recull deduccions de fins al 90% si el propietari rebaixa un 5% el lloguer en relació amb el contracte anterior. Sí que es permet, però, una pujada del 10% en el cas de fer millores a l’immoble (6% en el cas de la llei catalana) o el contracte s’allargui fins a 10 anys.
Grans tenidors
Els grans tenidors amb més de 10 immobles hauran de rebaixar el preu a les zones tensionades. La renta dels nous contractes no podrà superar el límit establert a l’index de preus de referència que elaborarà el Ministeri d’Habitatge en el pròxim any i mig.
Pisos buits
La normativa estatal pretén augmentar el mercat de lloguer penalitzant els pisos buits. Els ajuntaments podran imposar un recàrrec de l’IBI del 50% dels pisos que portin desocupats dos anys i de fins al 150% als que tinguin dos immobles desocupats al mateix municipi.
30% d’habitatge protegit
Les CCAA que vulguin, podran reservar un 30% de les noves promocions a habitatge protegit. Ara bé, a diferència del que s’aplica a Barcelona, els ajuntaments hauran de compensar als promotors.