El Congrés Internacional de Teatre a Catalunya es va celebrar el 1985, a proposta de l'Institut del Teatre, es va muntar per a 500 persones, però finalment se n'hi van inscriure 700. La proposta de promoure el teatre a partir de l'experiència professional va engrescar escriptors, crítics, actors, empresaris, directors, i de seguda es va veure que seria tot un èxit.
Es van reservar i habilitar llocs emblemàtics de Barcelona per a celebrar el congrés, però el punt central va ser el Palau de Congressos. TVE Catalunya, implicada en informar-ne, hi va instal·lar un plató on convidava els organitzadors i participants i fer-los declaracions. D'aquesta iniciativa tan trencadora en va sortir la sèrie Congrés Internacional de Teatre a Catalunya.
Un intercanvi d'idees pel futur
L'IT, creat el 1913, organitza fòrums de debat des del 1929, però en aquesta ocasió, amb un plantejament més ambiciós: van convidar especialistes estrangers per a aprendre'n i a l'hora, ensenyar-los la tradició de l'escena catalana. L'intercanvi havia de ser fructífer, i s'hi van implicar totes les administracions, Diputació i Ajuntament de Barcelona, Generalitat i Ministeri de Cultura.
Arxiu TVE Catalunya - Congrés Internacional de Teatre a Catalunya - Josep Montanyès, Jordi Coca, Tórtola Valencia, Albert Vidal
Ple de gom a gom, l'acte d'inauguració del congrés es va fer al Palau de la Música Catalana. Hi va parlar André-Louis Perinetti, cèlebre director d'escena i de teatre francès. L'actriu Núria Espert va ser qui va fer un retrat més dur del teatre del moment, qualificant-lo de 'vell i tronat', lluny de l'avantguarda que havia engegat anys enrere. La imatge més teatral del capítol és l'assaig general de "Kung Lear", de William Shakespeare, per part de la Companyia Dramàtica d'Estocolm.
Arxiu TVE Catalunya - Congrés Internacional de Teatre a Catalunya - Núria Espert, La Cubana, assaig general de Kung Lear
Antonio Gala felicita el món del teatre català
Els assistents al congrés que van assistir a l'obra Kung Lear la nit abans, destacaven que no calia saber suec per gaudir d'aquell magnífic espectacle. Estaven a la tercera jornada i ja tenien clar que el congrés era un èxit: els ponents van ser grans noms de la dramatúrgia, entre altres, Roger Assaf, José María Díez Borque o Feliu Formosa. El director de teatre italià Eugenio Barba va parlar del teatre des d'un unt de vista antropològic. I l'escriptor i dramaturg Antonio Gala va felicitar Catalunya per continuar fent i conservant el teatre en català. El reportatge final tractva de la representació, al Teatre Condal, de l'espectacle de dansa contemporània creat per la coreòografa belga Anne Teresa Keersmaeker, "Rosas dants Rosas".
Arxiu TVE Catalunya - Congrés Internacional de Teatre a Catalunya - Eugenio Barba, Antonio Gala, Jordi Rocosa i Rosas Dants Rosas, de Keersmaeker
El convidat que va venir de més lluny
Aquesta trobada internacional es va programar com un congrés perquè, si hagués estat un festival de teatre, no hi hauria hagut diàleg, conferències o debats. Facilitar les deliberacions en profunditat va donar l'oportunitat als autors, actors, directors i altres treballadors dels oficis teatrals de dir la seva.
L'actor i autor Adolfo Marsillach va concedir també una entrevista durant el congrés. Un altre dels punts més interessants va ser la taula rodona de crítics de teatre, que, com era d'esperar, va moderar Josep Maria de Sagarra.
Un dels convidats que va arribar de més lluny va ser Josep Carner Ribalta. Comissari d'espectacles de la Generalitat durant la II República, vivia a Nord-amèrica. Portava obres noves escrites durant l'exili, il·lusionat per reprendre la seva vocació de dramaturg. Un dels textos s'havia representat ja a Califòrnia, a obra de teatre per a televisió. Carner Ribalta destacava que el problema per als professionals era sempre el mateix a qualsevol país, el finançament.
Arxiu TVE Catalunya - Congrés Internacional de Teatre a Catalunya - Adolfo Marsillach, Josep Carner Ribalta. Taula de crítics. Albert Vidal
Jacques Lecoq: el teatre és molt més que paraules
El destacat mim francès Jacques Lecoq, actor i pedagog d'interpretació, especialista en teatre on predomina l'acció i el moviment, va presentar al congrés la seva conferència espectacle "Tout Bouge".
També van ser a la quarta jornada Robert Ashley, artista nord-americà, que va presentar vídeos realitzats per ell, Joan-Enric Lahosa, crític de cinema, i Andre-Louis Perinetti, secretari general de l'Institut Internacional de Teatre. Va ser una jornada en què es va destacar el paper de les relacions Internacionals i el teatre, amb la participació de Jaume Salom, autor teatral; Emilio Gutiérrez Caba, actor; José Sanchis Sinisterra, director i teòric de teatre; Moisés Pérez Coterillo, director de la revista El Publico, i Guillermo Heras, director del Centro Dramático Nacional de Nuevas Tendencias Escénicas.
Arxiu TVE Catalunya - Congrés Internacional de Teatre a Catalunya - Lecoq, Ashley, Perinetti, Gutiérrez Caba, Sanchis Sinisterra, Pérez Coterillo, Guillermo Heras
Les festes i trobades se succeïen i Els Comediants no faltaven a una posta en escena espectacular, amb el seu espectacle Dimonis, que van desplegar amb colors, foc i fum pels carrers de Canet de Mar. A les ponències van parlar Françoise Gründ, directora d'escena; Rodolf Sirera, dramaturg, i Georges Schlocker, crític teatral. L'equip de TVE va entrevistar a Carlo Bosso, director de l'estatge per a joves, i al Romea es representava l'obra de Joan Brossa "La pregunta perduda o El corral del lleó".
Arxiu TVE Catalunya - Congrés Internacional de Teatre a Catalunya - Françoise Gründ, Rodolf Sirera, Georges Schlocker, Carlo Bosso, Honorio García i Els Comediants
A la darrera jornada, Miquel Alzueta entrevista Josep Montanyès, director de l'Institut del Teatre, i Xavier Fàbregas, crític de teatre, per valorar el congrés. Es van fer reportatges per informar de l'espectacle L'home urbà, d'Albert Vidal, representada al Zoo de Barcelona, i la versió reduïda de La Passió d'Esparreguera que es va preparar especialment pels congressistes.
Arxiu TVE Catalunya - Congrés Internacional de Teatre a Catalunya - Montanyès, Fàbregas, Gala, Barba
El teatre català va plantejar en el Congrés Internacional de Teatre a Catalunya la seva problemàtica per arribar a un públic ampli. Els professionals estrangers van trobar una acollida professional i un teatre, el català, que aquell 1985 gaudia de dramaturgs, actors, directors i tècnics excel·lents, i mostrava tota la seva potència. Calia trobar com pujar a escena, i que qui viu la gran vocació del teatre, també en pogués viure com a professional.