Dos de cada deu joves tutelats o extutelats a Catalunya compagina la feina amb els estudis, un percentatge per sobre de la mitjana que els joves no tutelats. Així ho indica l'informe sobre la situació laboral i d'emancipació de l'enquesta FEPA 2023, que mostra que el 42,4% del jovent treballa.
El director Jordi Sàlvia destaca que cal analitzar les dades amb "cura" per la situació vulnerable d'aquests joves, que es veuen abocats en molts casos a treballar i estudiar per poder sustentar la família. L'enquesta, elaborada amb una mostra de 3.124 joves de 16 a 25 anys, reflecteix que Espanya registra des de fa anys un canvi de tendència en el perfil jove.
La urgència per emancipar-se
El 22,1% del jovent tutelat o extutelat treballa i estudia a l'hora. Una tendència a l'alça, segons indica l'estudi, que s'explica pel "compromís" del jovent amb el seu projecte de vida, però també per les "greus dificultats que afronta per emancipar-se”.
En aquest sentit, el director de FEPA matisa que la majoria de joves en aquesta situació "ho fa per ajudar econòmicament a casa, pagar-se els estudis o disposar de diners propis". "Si el jovent extutelat ho fa en major proporció és per la urgència de poder estalviar i afrontar una emancipació precoç i forçada”, assegura.
Joves extutelats a Catalunya: un 22,1% estudien i treballen
És el cas de Doudou, que va arribar a Espanya en pastera als 14 anys. Ve del Senegal i el seu somni era jugar a futbol. Va viure en un centre residencial tutelat per a menors i ara, amb 19 anys, comparteix pis i ha estat treballant i estudiant. Encara que ara està en l'atur, està actiu en processos de selecció.
L'estudi destaca que l'edat d'emancipació de la població en general cada cop es retarda més, situant-se a Catalunya en els 29,82 anys. Però el jovent extutelat es veu forçat a iniciar aquesta etapa gairebé una dècada abans, entre els 21 i els 23 anys.
El salari, la principal font d’ingressos
Una de les coses que ressalta de l'estudi és que la remuneració per la feina és la principal font d'ingressos per al 33,7% persones tutelades i extutelades, sis punts més que els que se sustenten principalment de les prestacions específiques per la seva condició.
Una dada que preocupa a FEPA és que del total de persones ateses en programes d'acompanyament a l'emancipació, gairebé dues de cada deu no tenen cap ingrés ni és beneficiària de cap prestació. Malgrat això, només el 0,09% cobra l'Ingrés Mínim Vital.
"Posar el llindar general en els 23 anys o exigir a les persones extutelades que hagin estat almenys tres anys en el sistema de protecció per poder sol·licitar-lo, deixa fora a persones que responen al perfil per al qual es va crear”, explica Sàlvia. Per això, el director de FEPA demana a l'administració "que no sigui una edat el que posi fi a l'acompanyament, sinó complir uns objectius que són l'emancipació".