Nou cop de timó a la llei d'estrangeria. El Consell de Ministres aprova la modificació sobre el repartiment dels menors migrants no acompanyats a les CCAA. Així, fa valdre un nou acord amb Junts després que la reforma fracassés a l'estiu al Congrés pels vots en contra de PP, VOX i la mateixa formació de Puigdemont.
La novetat és que el decret llei estableix, segons Junts, uns "criteris justos i equitatius que serveixin tant per resoldre la situació humanitària com per ser més eficaços en la feina d'integració i oportunitats de vida als menors". Entre aquests criteris que determinen el repartiment hi ha el pes poblacional (50%), però també es tindrà en compte l'esforç fet per Catalunya al llarg dels darrers anys (6%), segons ha detallat el ministre Ángel Víctor Torres en roda de premsa després del Consell de Ministres.
D'aquesta manera, la formació de Puigdemont sosté que Catalunya rebrà entre 20 i 30 menors, i Madrid més de 700. Des de la Moncloa es defensa que les comunitats autònomes compartiran "l'esforç de l'acollida" i que es tracta "d'una solució estructural i definitiva" a una problemàtica que afecta especialment les Canàries. El pacte també inclou el suport dels junters perquè la mesura tiri endavant al Congrés dels Diputats.
Acord per fer obligatòria la distribució dels menors migrants que arribin de les Canàries
L'esforç actual de les CCAA
Actualment, Catalunya apareix al primer lloc de zones d'acollida de la llista si es mira el nombre de places del sistema per cada 100.000 habitants. De fet, en té 64, quatre més que el País Basc, que en té 60, i 21 més que les Balears, que completa el podi amb 43 places. Per darrere hi ha Astúries (41), Aragó (36), La Rioja (35) i Canàries (34).
Si es tenen en compte les dades del Ministeri de Joventut, la mitjana estatal de places és de 34. Per sota d'aquesta xifra hi ha Múrcia, el País Valencià, Navarra, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó i Extremadura. Cantàbria, Madrid i Castella la Manxa ocupen les tres darreres posicions, amb 23 places, 22 places i 21 places per cada 100.000 habitants, respectivament.
Precisament, la portaveu del govern català, Sílvia Paneque, a l'hora de celebrar l'acord ha destacat que "Catalunya té una trajectòria d'acollida important" i que "Això ha de ser un esforç comú de tots".
Rebuig de PP i Vox
El secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ha qualificat de "gravíssim" l'acord pel repartiment d'uns 4.000 migrants menors. En una entrevista a Las Mañanas d'RNE ha lamentat que no s'hagi apostat per "derogar les lleis que permeten l'entrada de persones en situació irregular o estudiar com enviar els menors als seus països d'origen". Per Garriga, Junts només "negocia amb el PSOE les seves prevendes".
Per la seva banda, el PP ha avisat al cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, que "si no posa mitjans ni finança l'acolliment dels immigrants menors d'edat", les autonomies governades pel PP "no podran col·laborar en la seva adaptació" a Espanya, segons han indicat fonts de la direcció nacional del partit.
Satisfacció a les Canàries
El govern de les Canàries ha celebrat el que considera "una molt bona notícia". "Ens van dir que no era possible i a força de treballar, buscar dialogo i insistir s'ha aconseguit", apunten fonts de l'executiu insular, que afegeixen: "Canàries no s'ha rendit perquè sabia que tenia raó".
El repartiment de menors és una reivindicació històrica d'aquesta comunitat autònoma davant la saturació de menors i la massificació en els centres, ja que, segons la llei, els menors romanen sota la tutela de la comunitat a la qual han arribat.