Sicus Carbonell és músic del grup 'Sabor de Gràcia', que ell mateix va fundar el 1994, amb el qual ha recorregut mig món i sobre el qual està preparant un documental. També és vicepresident per la Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana. Mai no ha estudiat música, però ja de ben petit tenia talent. Gato Pérez li va proposar de gravar un disc quan encara era un nen, però el seu pare no el va deixar perquè deia que era massa petit. Amb 17 anys es va convertir en el primer gitano que grava un disc íntegrament en català. És col·laborador del programa 'Metròpoli' de Ràdio 4, que presenta el periodista Xavi Collado. A 'Noms Propis', Sicus Carbonell parla dels gitanos.
Els gitanos se senten marginats?
Carbonell, parlant des de la seva experiència, mai s'ha sentit marginat de primera mà pel fet de ser gitano, però sí que s'hi ha sentit "de doble moral". Algunes frases que exemplifiquen aquest concepte i que el músic ha escoltat són "que macos són els gitanos", "que bé que canten la rumba" o "que morenets que són, a l'estiu vull estar com ells", dites en molts casos per persones que no els volen a l'escala del bloc on viuen, no volen que cantin als seus festivals o no volen que els seus fills surtin amb gitanos, segons l'artista.
El desconeixement de la cultura gitana
“Hi ha molt desconeixement de la cultura gitana i té coses molt bones“
Carbonell assegura que hi ha persones gitanes casades amb no gitanos, i que les reticències van en funció de les famílies i no de les cultures. "L'amor no té edats, ni fronteres, ni races, ni colors. Però hi ha famílies que prefereixen a persones conegudes", diu, i afegeix que la distància a l'hora de conèixer la realitat de les coses tendeix a desvirtuar-la. "Hi ha molt desconeixement de la cultura gitana i té coses molt bones, com el respecte". En aquest sentit, el músic afirma que els gitanos tenen el respecte cap a la gent gran a l'ADN i que ho promulguen amb tothom: "El respecte és la base de la cultura gitana. I això ens ho ensenyen a casa, a l'escola no", considera l'artista.
Sicus Carbonell canta a l'estudi amb 'Sabor de Gràcia'.
“Quan els gitanos ens obrim, ho fem de veritat“
El músic comenta que "quan els gitanos ens obrim, ho fem de veritat", fent referència al fet que no hi ha falsedats. "Si et convido a casa, compta que ja formes part de la meva família. Si no, no t'ho diré", exemplifica Carbonell. L'artista puntualitza que el concepte familiar va més enllà dels llaços de sang. "A vegades hi ha llaços de sang que no t'obren com a família, quan tens un problema no hi són. Nosaltres quan hi ha un malalt hi anem tots a fer costat, que no a molestar. Això és ser gitano, ajudar", reflexiona el fundador de 'Sabor de Gràcia', i reconeix que tot això li va ensenyar un gran referent per a ell: el seu avi.
El seu avi, referent gitano
“No tenia estudis i la llei de l'esforç la tenia molt clara“
Sicus Carbonell es va criar amb els seus avis. La seva mare el va tenir amb 18 anys i sempre ha treballat, com el pare. El seu avi, l'oncle Manel, va ser Creu de Sant Jordi i Medalla de la Ciutat de Barcelona per la seva tasca de promoció de la comunitat gitana i com a mediador gitano. "Era una persona que no tenia estudis i la llei de l'esforç la tenia molt clara, i és el que em va ensenyar".
Manel li deia que el 'no' el tenia sempre i que havia de buscar el 'sí', així com esforçar-se més que una persona no gitana, "perquè en igualtat de condicions si han de triar algú sempre serà el no gitano", una situació que Carbonell assegura que ell i molta gent ha patit i que ratifica les paraules del seu avi. Tanmateix, l'artista ho té clar: "si pogués tornar a néixer, voldria tornar a ser gitano".