Eva Bach és pedagoga, llicenciada en Ciències de l'Educació. És autora i coautora de diversos llibres, com 'Disbarats emocionals. Ja n'hi ha prou'. Ha estat una de les pioneres en la introducció de l'educació emocional en els àmbits educatiu i familiar. El Col·legi Oficial de Pedagogia la triada entre les dones pedagogues més rellevants dels segles XX i XXI per les seves aportacions. Bach visita 'Noms Propis' per parlar de l'experiència de ser mare i l'educació amb els fills des de les emocions.
Renunciar a coses per ser mare
“El temps amb els fills és un temps guanyat, no és un temps perdut“
La pedagoga assegura que el fet de ser mare implica renunciar a moltes coses, però ella no ho va viure com a tal: "Jo ho vaig viure com una entrega al que, en aquell moment, era el més important, i no m'he penedit mai", diu. Bach explica que ha destinat un temps als fills que ha hagut de treure a la professió i altres passions, però, segons ella, "és un temps guanyat, no és un temps perdut". A més, afegeix el temps que no ha pogut dedicar als seus fills, a ella li ha generat benestar i n'està convençuda que, de rebot, els seus fills se n'han beneficiat. En definitiva, Bach creu que "els fills han de ser importants, però malament si són l'única cosa en la nostra vida".
Emocions i educació
“Ens queda un marge prou ample en l'educació, en l'aprenentatge“
L'especialista explica que David Bueno parla en un dels seus llibres del percentatge d'heretabilitat que tenen aspectes com la impulsivitat, la creativitat, l'empatia o la intel·ligència, i que la majoria de persones hereten prop d'un 50%: "Ens queda un marge prou ample en l'educació, en l'aprenentatge", apunta.
La pedagoga Eva Bach sent que el temps amb els seus fills és un temps guanyat i no perdut.
“Hi ha una transmissió de coses que no vivim, però les respirem“
L'altra gran meitat que s'ha de cobrir gràcies a l'escola, l'entorn familiar i els amics depèn de cada cas, de la situació vital de cadascú, de les circumstàncies. Així i tot, Bach té clar que la importància de la família és cabdal i determinant: "Hi ha una transmissió de coses que no vivim o que no ens les diuen directament, però les respirem. És com un context que se't va impregnant, com un aroma que se t'adhereix", explica l'experta, i assenyala que aquesta influència als primers anys i a l'adolescència és molt forta perquè es produeix en l'etapa més tendra i més permeable de la vida d'una persona.
El divorci: gestió amb els fills
“Són moltes coses les que s'acaben en una separació“
Eva Bach afirma que té una bona relació amb la seva exparella, el pare dels seus fills: "El considero família, és que és el pare dels dos grans tresors que tinc. No m'ho imagino d'una altra manera", assegura. La pedagoga explica que "caminar junts es va acabar, no sé si l'amor, perquè encara n'hi ha, però d'una altra manera", en referència a la separació, i reconeix que li hagués agradat mantenir el seu matrimoni i la família per a tota la vida perquè "perds moltes coses, són moltes coses les que s'acaben en una separació".
Afortunadament, a Bach li han vingut coses molt maques i molt especials després del divorci, i creu que és gràcies a haver fet "processos responsables tots dos, hi hem posat de la nostra part". En aquest sentit, la pedagoga considera que han donat als seus fills "una lliçó d'amor des del desamor" i creu que això els humanitza: "Fa que vegem que moltes coses que són impossibles ho són quan vols que siguin possibles", conclou.