Dues parelles es reuneixen per discutir la conducta violenta del fill d’un dels matrimonis. El nen ha colpejat amb un pal el fill de l’altre, trencant-li dues dents. Al llarg de la conversa, però, la discussió es va encenent i el que havia de ser una trobada pacífica per resoldre el conflicte acaba esclatant en un caos absolut. Aquesta és la premissa d'‘Un déu salvatge’, una de les obres claus de la dramaturga Yasmina Reza, i, en aquesta ocasió, dirigida i protagonitzada per l’intèrpret Pere Arquillué al Teatre Goya de Barcelona.
A ‘Punts de Vista’, programa disponible a RTVE Play, Pere Arquillué subratlla la vigència que encara té aquest text de l'autora francesa, que, des de la seva estrena a París el 2008, ha acumulat diversos reconeixements, com el Tony a la millor obra de teatre a Broadway. “Penso que Reza va tenir un punt de visionari quan va escriure ‘Un déu salvatge’. És més actual ara que quan la va escriure", expressa. “Toca uns temes que s’han anat eixamplant i tornant cada vegada més grossos i presents a la societat, per això em va semblar que era un bon moment per revisitar-la”, continua.
“Reza és de les dramaturgues que més ha influït en el teatre contemporani“
De fet, aquesta no és la primera vegada que Arquillué s’enfronta a un text d’aquesta autora, ja que el 2016 va estrenar ‘Art’ sota la direcció de Miquel Gorriz, també al Teatre Goya. “Allà em vaig adonar que era extraordinària i que anava bastant més enllà del que pugui semblar en una primera lectura”, reconeix. “Penso que és una de les dramaturgues que més ha influït en el teatre contemporani en aquests últims 25 anys, juntament amb Sarah Kane”, afegeix.
Les expectatives de dirigir
“La mirada que tens des de dalt no té res a veure amb la de baix“
Quant a l’experiència de dirigir i protagonitzar alhora, Pere Arquillué tot i que la valora molt positivament, manifesta que “té un punt esquizofrènic”: “He vist molt clar que la mirada que tens des de dalt no té res a veure amb la mirada de baix. Això només ho pots fer si comptes amb un equip de col·laboradors molt potent tant a la part artística com tècnica, sobretot d’ajudantia i direcció. No només els demanava, sinó que els exigia que em diguessin coses”.
A més, el fet que ‘Un déu salvatge’ hagi sigut estrenada a llocs com Londres, Madrid, Xile o Nova York i compti amb una adaptació cinematogràfica (‘Carnage’) dirigida per Roman Polanski generava una certa expectativa. “La pressió que tenia jo no era tant perquè la compareguin, sinó perquè l’obra havia funcionat a tot arreu”, confessa. “Si aquí no ho feia, seríem els primers a cagar-la, però no. Està funcionant molt bé”, segueix entre riures.
La sobreprotecció dels infants
El punt de partida de l’espectacle, que es pot veure fins al 6 d’abril al Teatre Goya de Barcelona, és la baralla entre dues criatures, cosa que permet parlar de la sobreprotecció avui dia dels nens i nenes: “Crec que la mirada que tenim sobre els infants ara s’ha anat tornant massa complexa i fa que condicioni molt als pares sobre el fet de tenir fills. Ara la gent s’ho rumia molt, li fa com por, perquè és una cosa extraordinària. Jo l’entenc més com un fet natural”.
Per acabar, Pere Arquillué raona sobre el paper de la cultura en la societat actual. Per ell, exerceix com a element de reflexió que no té com a fi donar respostes, sinó generar preguntes i crear debat. Així mateix, també sosté que la cultura ajuda a crear espais empàtics i de cohesió.