El 25 de febrer de 2020, la Conselleria de Salut va confirmar el primer cas de COVID-19 a Catalunya: una dona de 36 anys d'origen italià que va donar positiu després d'un viatge a Itàlia, concretament a la zona del nord del país, una de les més afectades durant la primera ona a Europa. Cinc anys després del primer cas de COVID-19 a Catalunya, la pandèmia ha deixat més de 3 milions d’infeccions i gairebé 29.000 morts a Catalunya.
Un mes abans, el 31 de gener s'havia enregistrat el primer cas a Espanya: un turista alemany a La Gomera. Un mes abans, la Comissió Municipal de Salut i Sanitat de la ciutat xinesa de Wuhan havia alertat del virus. El que llavors es percebia com una situació aïllada, aviat es va convertir en una pandèmia que va transformar la vida de milions de persones i va posar al límit els sistemes sanitaris, econòmics i socials del món.
El Clínic va ser l’hospital que va tractar-ne els primers casos, després de rebre l'avís. Allà van fer el test a la primera pacient de COVID-19 a Catalunya, un autèntic desconegut per tota la comunitat científica i sanitària.
L'edifici del Clínic es va transformar: passadissos plens de llits i, fins i tot, van haver d'instal·lar canonades d'oxigen per tot el centre per arribar a atendre els pacients més greus. "Vam pensar que amb dos boxs seria suficient per a aquesta malaltia", reconeix el cap de Servei de Salut internacional de l’Hospital Clínic de Barcelona, José Muñoz. Tot molt lluny del que va passar les següents setmanes.
El virus es va expandir amb una rapidesa vertiginosa i l'11 de març l’OMS declara la situació de pandèmia.
Avui dia, la COVID-19 és una infecció respiratòria més... Ho confirma la seva taxa d'incidència, que ara és més baixa que la grip. La gestió dels serveis sanitaris va ser clau les primeres setmanes des que es va declarar la pandèmia. Aquest dimecres, els sanitaris de l'Hospital que van treballar en primera línia contra el coronavirus ho han commemorat.
Aplaudiments i abraçades entre els professionals sanitaris i una de les primeres pacients que va ingressar al Clínic. Va ser el primer en tota la península. Al llarg de la pandèmia, el centre ha atès prop de 16.000 pacients, entre els quals, 2.000 casos molt crítics. El personal ha destacat l'aprenentatge després de gestionar una crisi sanitària d'aquesta magnitud.
La COVID, una infecció respiratòria més
Com es va fer la vigilància de la COVID-19?
Per poder gestionar la pandèmia calia conèixer a contrarellotge aquest nou coronavirus: com es transmetia, quins símptomes provocava, la capacitat de contagi i quins fàrmacs eren efectius.
El sistema de vigilància de salut pública es va haver de reforçar i adaptar arran de la COVID. Els investigadors també van tenir un paper clau fent models de predicció i buscant de medicaments... La pregunta ara, cinc anys després és: estem preparats per a una nova pandèmia?
Cafè d'idees - Els experts de la Covid-19, cinc anys després del primer cas
Des de l'agència de salut pública de Catalunya asseguren que es fa una vigilància contínua i que estem més preparats i que "es podria donar una resposta més àgil". Una altra de les organitzacions que van fer mans i mànigues en vigilar l’evolució del virus va ser el BIOCOM-SC de la UPC, que des d’aleshores fan prediccions de l’evolució del virus. I des del punt de vista de la investigació, continuen investigant com fer front als virus emergents.
Moments clau de la crisi sanitària
La pandèmia de la COVID-19 va començar a afectar Catalunya amb força el març de 2020. El 12 de març de 2020, el Govern de la Generalitat va tancar tots els centres educatius del territori, i també es va ordenar el tancament perimetral de la comarca de l'Anoia que va afectar 67.000 persones dels municipis d'Igualada, Vilanova del Camí, Òdena i Santa Margarida de Montbui.
La Conca d'Òdena va ser el primer experiment a l'Estat amb restriccions de mobilitat, i va durar 25 dies. Les persones afectades estaven tancades dins aquests quatre municipis i no podien acudir al seu lloc de treball fora del tancament, amb controls per part dels Mossos d'Esquadra.
Ho recorden molt bé els treballadors de l'Hospital d'Igualada. "Veure com els malalts entraven per la porta i s'acomiadaven dels seus familiars. Nosaltres ja sabíem que serien les últimes vegades que es veurien", relata Carla Galmés, cirurgiana. El dol, la falta de recursos i el fet d'enfrontar-se a una malaltia desconeguda no va fer minvar el compromís. "Estàvem allà fent torns de 12 hores", explica Galmés.
Dos dies després, l'Estat espanyol va decretar l'estat d'alarma, iniciant un confinament total que va capgirar la vida de tothom. Des de la reinvenció de l'educació sense aules a casa i totalment en línia, al tancament de milers d'establiments i comerços, PERTES o la reinvenció de molts professionals cap a altres disciplines.
Els hospitals, al límit
En qüestió de dies els hospitals van rebre una allau de pacients. Les UCI van col·lapsar i tota l'activitat sanitària es va haver d'adaptar i centrar a la nova malaltia. Una experiència que ha marcat els professionals i ha canviat l'activitat dels hospitals.
La situació als hospitals i residències van ser crítiques. Les restriccions van continuar durant setmanes mentre les persones ingressades en UCI van arribar al seu pic el 6 d'abril amb 1.528 pacients.
La COVID-19 va posar al límit els hospitals
Ara, la situació no té res a veure. La COVID és un virus respiratori més, de fet aquesta temporada més lleu que la grip. Això sí, el seu pas ha deixat empremta tant en els sanitaris com en les pràctiques actuals.
Les residències, les que pitjor ho van passar
Amb les restriccions les residències per a gent gran es van quedar sense visites i sense sortir. Molts dels residents van perdre la vida dins els mateixos centres: més de 6.000 persones a qui no es derivava als hospitals i morien soles. La Fiscalia va investigar més d'un centenar de residències, però avui només queden oberts tres processos judicials.
L'Informatiu - residències
De fet, cinc anys més tard, la patronal de les residències de la Gent Gran (ACRA) creu que encara no s'han fet tots els canvis des que va esclatar la pandèmia. Reclama que els reconeguin com a servei essencial, la integració sociosanitària a les residències, i augmentar el pressupost i el personal.
La patronal de residències recorda que encara calen canvis cinc anys després de la COVID
L'impacte econòmic, inèdit
Les restriccions de mobilitat van tenir un important impacte econòmic. Entre el març del 2020 i 2022, a Catalunya més de 106.000 empreses es van acollir en algun moment a un ERTO per la pandèmia.
Més de 106.000 empreses es van acollir a un ERTO a Catalunya per la pandèmia
La cultura pateix, però és un gran reclam
Un altre dels sectors més afectats pel confinament va ser la cultura. Van haver de buscar fórmules per sobreviure. Van tancar teatres, sales de cinema, es van cancel·lar concerts... El Gran Teatre del Liceu va fer un concert inèdit, sense públic. Van omplir amb 2.292 butaques amb plantes i es va oferir per streaming.
La cultura postpandèmia: del confinament als rècords
Amb tothom a casa, la cultura es va traslladar a escenaris inesperats i la cultura es va ficar a casa a través de les pantalles i els llibres: sèries i cinema a plataformes, concerts per xarxes socials, estones de lectura. Un cop acabat el confinament, la vida tornar a omplir cinemes, teatres, museus.
El món de l'esport... també confinat
La pandèmia també va aturar totes les competicions, a pocs mesos abans d'uns Jocs Olímpics que van acabar ajornats per primer cop des de la Segona Guerra Mundial. L'arribada del confinament va commocionar els esportistes. I empescar-se-les per no perdre la forma va ser el gran repte durant els mesos tancats. Ho expliquen els protagonistes d'aquell moment.
No perdre la forma, el repte dels esportistes durant el confinament