El periodista Sergi Más considera que està en el ‘disparador’ de molta gent. Per què? “A Espanya tenim una cultura de la crítica quan tenim certa edat que no té res a veure amb la cultura americana. Allà se’ls respecta i és una veneració constant”, diu. Mas afegeix que ningú porta bé la crítica, tot i que a ell ara li rellisca més. A Noms Propis, el comunicador explica com és la seva vida professional en l'actualitat i repassa la seva carrera professional, i en concret recorda el seu pas per RTVE.
De ser 'criticat' a ser crític
“M’ho estic passant bé i a vegades ho passo malament“
Segons la presentadora Anna Cler, el periodista ara està al costat obscur, ja que fa crítica televisiva. “M’ho estic passant bé i a vegades ho passo malament”, reconeix Mas, i declara que a vegades quan veu una cosa que no li agrada, mira cap a un altre costat per no tenir problemes.
Gir inesperat a la seva vida: Andorra
Fa tres anys que Mas treballa a Andorra. Allà ha estat al mitjà Cadena Pirenaica, on va ser director de Ràdio Valira. Quan li va arribar l’oferta, d’entrada li va sobtar, però després va sentir que era l’hora de “fer un gir de volant” a la seva vida. A més va demanar al CEO del mitjà andorrà dirigir un programa, un desig que li van concedir.
El periodista reconeix que els primers mesos a Andorra van ser durs, després d’abandonar les seves arrels al barri barceloní del Turó de la Peira. “Què faig jo aquí? Sense fills, sense amics…“ es preguntava Mas, fins que finalment es va adaptar a un país que ell considera diferent, que va a un ritme molt més tranquil. Temps després, el comunicador va deixar Ràdio Valira per muntar la seva pròpia agència, Sergi Mas Comunicació. Tot i que segueix instal·lat a Andorra, el periodista baixa un cop per setmana o cada dues setmanes a Barcelona.
El periodista Sergi Mas va presentar 'Programa Inesperat' a RTVE.
El seu pas per Televisió Espanyola
Sergi Mas també va deixar empremta a Televisió Espanyola. Recorda l’anècdota de quan la mateixa Anna Cler li va oferir presentar 'Programa Inesperat'. “Jo pensava que m'oferirien el mateix de sempre, una secció en un programa, que no està malament. Però quan em vas fer la proposta, vaig dir: ‘tira!’”, li confessa a la presentadora. Mas assegura que a PI (Programa Inesperat) s’ho va passar molt bé i en té records boníssims.
“Hi havia una col·lecció de talent espectacular“
El periodista reconeix que a PI va aprendre molta televisió, de la mateixa forma que ho va fer en el seu debut televisiu, també a TVE. En aquest cas es tractava del programa 'La casa por la ventana', amb Alfonso Arús, l'any 1989. “Hi havia una col·lecció de talent espectacular”, afirma Mas, referint-se al programa. Després va fitxar per Polònia de TV3, però aquest format ja l’havia tastat amb Arús també a Sant Cugat, amb el mític programa 'Força Barça' que s'emetia a La 2.
Ràdio o tele?
“La ràdio és el mitjà perfecte“
Per al periodista, “la ràdio és el mitjà perfecte”. Però quan la presentadora Anna Cler li pregunta si té la mateixa màgia, Sergi Mas li respon que “en essència sí, però quan he vist que es posen càmeres i són platós de televisió, fora. La ràdio és àudio. El pòdcast és àudio. Si vols un pòdcast amb càmeres per ser viral, la vitalitat dura dos minuts, un dia, i no et dona menjar”, raona.
Mas considera que “la sensació que es té amb la ràdio a l’hora de transmetre el teu missatge, la tens tu i el tècnic”, referint-se que la imatge diu alguna cosa més, perquè creu que “la tele té molts més elements, hi ha moltes persones que influeixen en el teu missatge”. Val a dir que a banda de participar en programes radiofònics, Sergi Mas ha sigut locutor de partits de futbol, a TVE i a altres cadenes, i en concret del Barça. Ho sabies?
L'humor des de ben petit
Sergi Mas és barceloní i sempre ha sigut conegut al seu districte, el Turó de la Peira, com el graciós del barri. Quan era petit, cantava molt i un dia se li va ocórrer la brillant idea de voler sentir la sensació que s’escoltava quan es canta dins la tassa d’un vàter. “El cap no entrava dins el forat del vàter i em vaig quedar encallat, i vaig sortir amb la part externa del cap plena d’aigua”, explica. Per sort, tot va quedar en mera anècdota i la cosa no va anar a més.