Les persones en situació de vulnerabilitat i els migrants solen tenir més dificultats per accedir a un habitatge digne. No poden llogar un pis pels elevats preus del mercat i, sovint es veuen obligats a viure en habitacions rellogades, on no els fan contracte ni els acostumen a empadronar.
Una situació que els exclou tant a nivell residencial com social, ja que els complica l'accés a drets com l'atenció sanitària i els genera inseguretat jurídica, és a dir, amb por constant de ser desallotjats d'un dia per l'altre.
Quan viure en una habitació és l'única opció
En aquestes, un fet tan quotidià com posar una rentadora no és possible per a la Viviane, que ha de fer la bugada a un centre de Càritas. La convivència, explica, no és gens fàcil: ''et cohibeixes de moltes coses; de no demorar-te en cuinar perquè altres persones també han de fer-ho".
També la Caterin pateix conflictes amb la llogatera pel soroll del seu nadó plorant: "Només vol que es limiti a estar a l'habitació i és molt complicat dir-li a un bebè que no plori o que no surti del lloc".
Més de 10 persones vivint en un pis
De fet, poden arribar a ser fins a 15 persones vivint en un mateix pis, insisteix la Sandra Ferrer, treballadora social de Càritas Diocesana de Barcelona. En Josua assegura que són 7 quan, en canvi, només hi ha un bany: "jo tracto de marxar, no em quedo al pis, només per a dormir".
Persones vulnerables, atrapades en el relloguer i la inestabilitat
Diuen que se senten atrapats en un cicle de precarietat: hi ha persones a qui els lloguen un sofà. Un impacte en la intimitat i en la qualitat de vida amb relacions de poder desiguals i restriccions en l'ús d'espais compartits.
També té efectes en la salut mental i emocional de les persones, pot conduir a situacions l'aïllament i té un impacte en la criança i el desenvolupament dels infants i adolescents.
Un fenomen "invisible"
Segons l'informe 'Exclusió compartida' de l'entitat i ESADE, més de 50.000 persones a Catalunya es troben en aquesta situació, que ha deixat de ser una alternativa temporal i comença a cronificar-se, amb persones que fa més d'una dècada que viuen amb aquests sotsarrendaments.
D'aquesta manera, el document vol donar "visibilitat" un fenomen "invisible" i "molt preocupant", afirma el director de l'Observatori d'habitatge digne d'ESADE, Ignasi Martí. Remarca el que costa quantificar les persones que viuen en habitacions rellogades i fins i tot creu que la xifra total de persones és més elevada.
I la solució és "complexa", diu, com també creu que ho és el debat sobre la regulació. Martí adverteix que hi ha un "risc important" perquè per a moltes persones és "l'opció abans d'anar al carrer o ocupar". "Regular, en alguns casos, pot ser molt perillós", ha avisat.