La paraula “super” pot ser un prefix, un adjectiu i també un adverbi. Quan volem intensificar un mot positivament, es fa servir el prefix super-, que s’escriu enganxat al mot sense accent i es converteix en una paraula derivada.
Accentuarem seguint les regles d’accentuació generals. Per exemple: superfesta, superpoder, superbé, superfàcil, superelegant, superfí, superbò… Els monosíl·labs fi i bo no s’accentuen. Quan s’ajunten al prefix super-, la paraula passa a tenir tres síl·labes i sí que s’accentua seguint les regles d’accentuació.
També es pot fer servir l’adjectiu súper, amb accent, que normalment va darrere del nom. Es pot dir Va ser una superfesta! o bé Va ser una festa súper! El pis té unes supervistes o El pis té unes vistes súpers. S’està dient el mateix, però tenen funcions sintàctiques diferents. I, evidentment, també funciona com a adverbi quan depèn d’un verb: Amb les teves explicacions ens ho passem súper!
Si vols saber més sobre el català recupera el programa ‘Déu n’hi do’ amb la Shalana a RTVE Play Catalunya.
Déu n'hi do - Les calces, els pixapins i l'edat medieval - Veure ara