L'atleta Àlex Roca explica que abans de ser conegut on se sentia millor era en els partits del Barça perquè allà ningú es fixava en ell, tothom estava pel partit: "Ningú es fixava en mi. A fora tothom em mirava, alguns amb faltes de respecte i em sentia un monstre".
Ara que la seva història s'ha fet viral, arran de ser el primer atleta de la història amb un 76 % de discapacitat física i paràlisi cerebral que acaba una Marató explica que molta gent li demana fotos: "Estem canviant la societat, això em fa sentir orgullós".
Amb sis mesos de vida Àlex Roca va patir una encefalitis viral herpètica (herpes cerebral) que li va provocar una paràlisi cerebral que li va deixar amb una discapacitat física que afecta la seva part esquerra del cos, en la qual té una mobilitat reduïda.
La Marató de Barcelona, tot un rècord
En una entrevista al 'Cafè d'idees' de La 2 i Ràdio 4 acompanyat de Maria Carme Maza, la seva dona, i el Valentí Sanjuan, ironman i l'entrenador de Roca. "No soc gaire conscient" de què ha passat assegura Roca, arran de finalitzar la seva primera marató: "Estic content d'haver complert el somni, enviar un missatge al món, el més important era el missatge que em vegin que jo també puc fer moltes coses".
“Li vaig dir a la meva mare, he escoltat la història més bonica de vida, que mai havia escoltat“
Maria Carme Maza explica la duresa de la preparació per la marató de Barcelona: "Hi ha una part molt bonica que és el després, però ha sigut dur. Jo tenia por".
Maza diu que li va costar dormir les nits prèvies del camí cap a la marató: "42 kilòmetres i 195 metres és molt exigent per al cos de qualsevol persona".
I revela com es va conèixer amb l'Àlex i la connexió de parella que va tenir de seguit amb ell: "He viscut coses que si no, no hagués conegut. Mai he sigut tan feliç com ara. Has d'admirar la teva parella, t'ha d'ajudar a ser millor com a persona".
Roca: "Els somnis es persegueixen"
El Valentí Sanjuan, que ha acompanyat a l'Àlex Roca a molts reptes, com a les mitges maratons o la participació en tres edicions de la Titan Desert en bicicleta tàndem, explica que és una persona molt tossuda i exigent: "La seva mentalitat és que els somnis no es compleixen, els somnis es persegueixen".
Sanjuan recorda que quan acabaven les etapes de la Titan Desert, arribaven "una o tres hores" més tard que la majoria de corredors: "Quan entràvem al menjador es feia un silenci sepulcral. Al mig del Sàhara el miraven amb admiració".
L'atleta afirma que malgrat les limitacions, es pot començar a llegir, a escriure, a pintar, cantar o ballar: "Fer l'inimaginable, allò que no hem tingut el valor de fer abans". El secret de la seva filosofia de vida, diu, és per poder avançar ha estat no fixar-se en la seva discapacitat.