Aquest divendres se celebra la cimera per abordar la situació de sequera al Parlament. Tots els grups parlamentaris, menys Vox, debatran com s'ha de gestionar l'aigua, quines mesures s'han de prendre per tal de mitigar o revertir aquesta situació. També s'espera que explorin alternatives. El climatòleg Javier Martín-Vide, el responsable d'organització d'Unió de Pagesos, Josep Carles Vicente, i l'expert en gestió de l'aigua Joan Gaya han ofert les seves propostes al Cafè d'idees.
Per Javier Martín-Vide cal que els representants polítics actuïn amb "sensatesa" i que pensin en el territori de forma integral, tenint present l'aigua i també l'energia: "Que pensin el territori en conjunt. Estem en un canvi, el canvi climàtic". En aquest sentit, Martín-Vide reclama pensar el territori amb les seves particularitats per "no posar camps de golf a un desert" i afegeix que cal pensar geogràficament "amb una mirada àmplia i de futur".
No es veu el final de la sequera
“Els dos anys més secs des de fa 110 anys són el 2021 i el 2022“
En un debat al 'Cafè d'idees' de La 2 i Ràdio 4, el climatòleg recorda que les sequeres són un fenomen consubstancial al clima mediterrani, però que ara fa dos anys que hi ha un nivell inferior al normal: "Els dos anys més secs des de fa 110 anys són el 2021 i el 2022".
Martín-Vide explica que no hi ha previsions de pluja abundant, ni a la primavera, ni a l'estiu: "No sembla que acabi la sequera abans de l'estiu, que serà sec i calorós, no veiem el final de la sequera". En aquest sentit, alerta que les pròximes dècades es preveuen onades de calor crítiques que encara que plogués més, també hi haurà més evaporació: "Haurem d'adaptar-nos a un país més càlid".
AEMET: "L'escenari és per estar preocupat amb la sequera"
La consellera Jordà té una oportunitat "com mai"
L'expert en gestió de l'aigua, Joan Gaya, creu que la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, té una oportunitat per a la gestió de l'aigua "com mai" havia tingut la Generalitat: "És el primer Govern que ha posat sota el mateix departament l'ACA i la política agrària".
L'enginyer industrial demana que les inversions per regadius vagin unides a les urbanes i a les ambientals: "Els dos mons s'han de parlar". Gaya recorda que els estudis recents indiquen que en els últims 50 anys mentre la pluviometria ha perdut entre el 5 % i 10 %, el cabal del riu Ter s'ha reduït un 50 %. La causa d'aquesta pèrdua d'aigua disponible es deu a l'abandonament de superfícies agràries i a l'efecte "esponja" dels boscos.
Gaya afegeix que les pèrdues de les xarxes de subministrament a les zones agrícoles es desconeixen mentre que es coneix molt bé el que passa a les ciutats, i que si bé, el ciutadà pot fer coses per estalviar aigua "el gran assumpte és reordenar l'agricultura".
Com viu el camp la situació de sequera? Les collites perillen
"La no gestió és un error"
Josep Carles Vicente, el sindicalista agrari reclama un reg de suport per a les plantacions d'arbres fruiters perquè si no, no hi haurà collita i explica que ara ja s'estan arrencant flors per no posar els arbres en risc: "A la primavera 'algo' plourà, però el fruit caurà. A les zones de rec no estem habituats a què hi hagi sequera".
El responsable d'organització d'Unió de Pagesos alerta del perill de perdre els arbres fruiters si no es pot regar i reclama un replantejament de país: "La no gestió és un error. Hem de decidir què fem, les carreteres són importants, però l'aigua, ens cal per estabilitzar la pagesia".
"Aprofitar fins a l'última gota"
Els tres experts coincideixen que cal invertir en l'aprofitament de les aigües tractades a les depuradores per donar-los un segon i tercer ús en agricultura. Martin-Vide afirma que la tecnologia actual permet que les aigües grises tinguin una segona i tercera regeneració: "Hem d'aprofitar fins a l'última gota".
A la conversa s'han explicat tres nous conceptes amb relació a l'aigua: la blava, que córrer pels rius, la verda, que evaporen els boscos i la grisa, fruit dels residus evacuats al clavegueram. Amb relació als transvasaments, consideren que ja són una realitat: "Estem bevent aigua del Ter" a Barcelona explica Gaya i Josep Carles Vicente reclama "una mirada llarga. Els transvasaments s'han de fer pensant en tots".
Aquí parlem - Entrevista al catedràtic emèrit d'Ecologia de la UB, Narcís Prat