La model i actriu, Teresa Gimpera, diu que mai va tenir la sensació de ser una dona objecte, per la seva feina com a model, perquè va tenir clar que la seva feina era d'intermediària: "faig un intercanvi de la meva imatge a canvi d'uns diners".
Explica que ho va analitzar ben al principi que la seva imatge ajudava a vendre coses: "Mai vaig sentir-me un objecte". Recorda que als anys 70 quan va començar a fer de model, la situació de la dona a Espanya era de submissió a l'home: "No podia tenir un compte corrent sense el permís del marit, si anava la clínica et cridaven la senyora de... "
"Encara sort que les dones s'han anat empoderant"
En una entrevista al 'Cafè d'idees' de la La 2 i Ràdio 4, Gimpera recorda que va néixer l'any 1936, al començament de la Guerra Civil i que els seus pares, que eren mestres, van marxar amb ella i el seu germà a França el 1938: "Era un moment molt crític econòmicament". Gimpera explica que no va estudiar cap carrera i que la seva mare li deia: "No et preocupis, et casaràs". I així, assegura que ho va fer: es va casar amb 20 anys "enamorada" amb Octavi Sarsanedes, que treballava a l'editorial Seix Barral. Diu que sempre ha sigut feminista: "Mai vaig tenir cap problema en femení o masculí. Sempre a favor de les dones totalment i encara sort que s'han anat empoderant".
"La situació econòmica et fa ser una dona més lliure"
Gimpera reconeix que una de les claus per a una dona és poder ser independent econòmicament: "Et dona un poder que fas el que tu vols". La model diu que mai va voler ser model, "volia ser com la meva àvia, perquè la meva àvia era la que manava", afirma, i que va passar-se davant la càmera per casualitat: "Sempre em deien que sortia bé a les fotografies. Em van proposar de fer una foto per una campanya de cervesa. Físicament no semblava d'aquí".
La model i actriu diu que sempre mira de ser positiva, però recorda que anys després el seu fill li va revelar que a l'escola li deien que la feina de model era de "puta": "Em va saber molt greu que no m'ho digués aquell moment. Si me n'arribo a assabentar, protesto".
Al Llac Garda va conèixer a Craig Hill
Gimpera va rodar 200 pel·lícules i va deixar el cinema quan va començar "el destape": "Li deia al director, José Ramon Larraz, que allò era molt fort, i ell deia que ho tallaria i no va tallar res". La Ocasión va ser l'última pel·lícula que va rodar l'actriu, que recorda que mai es va embolicar amb cap company de rodatge perquè "els veia a venir" fins que va coincidir amb Craig Hill, amb qui ha conviscut 40 anys, en un rodatge al Llac Garda, a Itàlia: "Em va convidar un dissabte a la seva habitació. No hi vaig anar en aquell moment. Després vam començar a veure'ns". Gimpera diu que va anar a Viena al rodatge de l'escena final on ella no sortia, però Hill sí: "Fa vuit anys que va morir, ara a les nits procuro no fer soroll per no despertar-lo".
"Odio el 'Quien tuvo retuvo'. Ho trobo molt tonto"
Gimpera se sorprèn que la gent encara la reconegui pel carrer i que odia que li diguin "quien tuvo retuvo": "Amb els anys que tinc a sobre, 86, que la gent em conegui... com pot ser?". Gimpera explica que ara és àvia i besàvia, i que entén que fills, nets i besnets no la van a veure tan sovint com voldria: "Veure tota la família és complicat, dissabte passat van venir. Anem a menjar a fora". Durant l'entrevista també ha tingut un record pel seu fill que va morir amb 22 anys de Sida, a causa de la drogaddicció: "Va ser un alliberament per a ell, de no patir més".
Gimpera creu que ha estat una bona mare, però reconeix "moltes absències" a causa de la feina: "M'agradaria tenir una conversa amb cadascun dels fills per veure com ho van viure".