Màrius Serra ens presenta La dona més pintada (Edicions Proa), la seva darrera novel·la que avui arriba a les llibreries, després d'un "part llarg". L'escriptor parteix de la història de Matías Palau Ferré, indagant en l'enigma d'aquest pintor que cremava els seus quadres als anys setanta del segle XX.
Les seves aparicions als mitjans de l'època són poc recordades, però fou conegut mediàticament. Després d’una sentència del Tribunal Suprem, va decidir llançar al foc tot allò que pintava, amb l'objectiu de criticar-la. Ho recull un reportatge del programa de l'època de RTVE anomenat Punt de reunió.
En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, l'escriptor explica que el dubte sobre què el va moure a cremar els quadres és el que el va moure a escriure la novel·la. Màrius Serra ha explicat que aquest pintor cubista de Montblanc era un dels dofins de Pablo Picasso i fou anomenat Picasso 2. I que la història de Palau Ferré es remunta al contracte que va signar amb un promotor que li havia venut una casa amb terreny a Reus a canvi de les seves pintures: 10.000 pessetes per metre quadrat de pintura a l'oli.
Però amb la seva fama creixent algú li va fer veure que els seus quadres s'havien revalorat. "El valor de l'art és sempre una projecció. És una preposició sempre", assenyala Serra. L'artista es va "empoderar" i va voler acabar amb el contracte, per la qual cosa el promotor el va denunciar perquè no li pagava. "Tothom es va posar a favor del pintor", destaca.
El cas va acabar al Tribunal Suprem on el pintor va perdre. La justícia el va obligar a pagar amb 42 metres quadrats de pintura, entre les quals la portada. Va fer pintures de gran format, les va firmar al jutjat de Reus i va acabar pagant al promotor.
"Va entrar en depressió, en rebel·lió, va ser un punt d'inflexió en la seva carrera", per la qual cosa va decidir cremar tot el que pintava. "Però hi van perdre tots dos", destaca. I és que el promotor va acabar fent donació dels quadres, ja que havia quedat com el dolent de tot plegat i va quedar "desenganyat", ha dit Serra.
El pintor va estar uns 10 anys cremant, tot i que "no en la proporció del relat oficial, on sembla que ho cremava tot", fins que el van convèncer que parés. Va tornar a exposar just quan va morir el promotor.
Serra ha detallat que el va atrapar del cas les qüestions sobre què valoren les societats, els intangibles, com el món de l'art. "El mercat ho quantifica, ho monetitza. És un intangible, això és fe. El mercat actua com un revaloritzador sagrat", ha argumentat.
L'escriptor creu que el pintor no va arribar a capir que la seva obra podria revalorarse com ho va fer. "Es va deixar portar per l'embranzida de poder comprar una casa amb el seu art", considera. És aquesta la pregunta que el va portar a novel·lar i cercar qui hi ha darrere de la dona tan pintada.
La retrobada entre les parts
L'any 2019, Serra ja va entrar en la història fent el pròleg del llibre del besnet sobre el cas de Palau Ferré. I, quan va decidir fer la novel·la, va reunir les parts implicades en una "zona neutral", en un bar davant del monestir de Poblet. El fill del promotor i el renebot del pintor va tenir "molt bona disposició" i li van donar "accés a tot". "He vist aquests contractes, els he fotografiat com un espia, advertint que faria una novel·la", ha detallat, tot i tenir la seva part de documentació.
L'escriptor ha aprofitat per reivindicar la novel·la, i explica que al final del llibre detalla minuciosament tot el que s'ha inventat, amb 216 notes. "En un moment en el qual els expenedors de veritat -que vindrien a ser alguns polítics, alguns jutges, alguns periodistes- falsifiquen la realitat d'una manera fefaent, jo reivindico el paper dels romancers, dels creadors de ficció", ha dit. "Les ficcions, a vegades, contenen més veritat que preteses veritats posades en una llista de notaris", afegeix.
Dubte resolt
L'escriptor Màrius Serra acaba el llibre resolent qui és la dona més pintada, d'entre les "moltes candidates" que hi ha. No obstant això, no ho ha revelat en l'entrevista perquè no vol fer un "aixafament de la guitarra", vol evitar l'espòiler. "Es revela tot al final de la novel·la", ha avançat.
La dona més pintada és la que apareix a la portada del llibre, una part d'un dels quadres de gran format que va fer quan es va veure obligat a produir 42 metres quadrats de pintures per pagar al promotor. "Sempre són els mateixos ulls, a vegades va canviant l'aspecte, però són uns ulls verds i molt grans, en desproporció", ha definit, en un punt pictòric que ubica entre el cubisme i el romànic català.