Jornada clau del judici al Tribunal superior de Justícia de Catalunya a la presidenta de Junts, Laura Borràs, pel fraccionament de 18 contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. Durant la seva declaració, Borràs assenyala directament a la figura de l'exadministradora de la Institució a l'hora de garantir que tot es feia correctament i afegeix que mai va rebre cap advertència perquè canviés el sistema. A més, nega que vulnerés la llei fraccionant els contractes advertint que a l'ILC sempre es feia contractació menor sota l'aval d'un interventor.
La presidenta suspesa del Parlament també ha explicat que van decidir juntament amb l'exconseller de Cultura, Ferran Mascarell, buscar fora de la Generalitat un col·laborador per fer els serveis informàtics que necessitaven.
Borràs nega que volgués saltar-se la llei de contractació pública | Núria Alcalà
Abans de la declaració de Borràs s'han practicat el que es coneix com a "pericials". En aquest punt, els pèrits contractats per Borràs han assegurat que un dels discs durs inclosos a la causa es van modificar i han assenyalat als Mossos d'Esquadra com a responsables.
Sempre amb l'aval de l'administradora
Tal com era de preveure, Borràs ha optat per contestar només les preguntes de la seva defensa. Durant la seva declaració, a partir dels 15:40 hores, la presidenta de Junts ha explicat que la van posar al capdavant de la ILC per portar a terme "una revolució digital". En aquest punt, ha assegurat que, d'acord amb l'aleshores conseller de Cultura, Ferran Mascarell, van decidir buscar fora del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) perquè "no els acabava de convèncer".
Borràs assegura va proposar l'acusat Isaías Herrero, per aprofitar la seva expertesa, també com a artista digital. En tot cas, la presidenta de Junts ha deixat clar que mai va intentar que estigués "en nomina de la institució" i "molt menys que se li fes un contracte laboral encobert". Assegura que no es va vulnerar la llei de contractació pública perquè els serveis que oferia Herrero eren diferents i, per aquest motiu, es van fraccionar.
Borràs a banda ha rebutjat qualsevol responsabilitat directa en el cas que es jutge. Sosté que els expedients de contractació eren examinats per l'administradora de la Institució, Assumpta Pagès Petit. Nega així que la darrera decisió sobre les contractacions fos seva i que, en tot cas, sempre va rebre l'aval de la intervenció i mai li van indicar que s'hagués de canviar de sistema. "Vull saber quin és el projecte que he de fer i ells ho ajusten al tipus de contractació que s'adequa millor. Assumpta Pagès Petit és la que elabora els expedients i creguin-me que si passa per les seves mans és de 10", ha dit.
Proves informàtiques de la defensa
La jornada s'ha encetat amb la presentació, per part de la defensa de Borràs, de les proves dels seus pèrits, entre d'altres, d'Emilio Hellín, al qual el tribunal va admetre tot i que la Fiscalia va demanar rebutjar-lo per la seva condemna, en 1982, a 43 anys de presó per l'assassinat de la militant del Partit Socialista dels Treballadors Yolanda González.
Els pèrits contractats per Borràs asseguren que un dels discs durs inclosos a la causa es van modificar i en responsabilitzen directament els Mossos. Argumenten que l'original no es correspon amb el dels informes policials. Amb aquesta prova s'intenta desacreditar els mails on la presidenta de Junts dia a un altre dels acusats que fes els pressupostos com si fos professional o àudios en els quals demanava que l'avisessin si tornaven a aparèixer els Mossos per la Institució.
Per la seva banda, la Guàrdia Civil insisteix que en cap cas es va modificar el contingut de l'ordinador d'Isaías Herrero, on es van trobar els mails.
La majoria de testimonis en contra
La presidenta ho té pràcticament tot en contra en el judici que quedarà vist per sentència aquest dimecres. Fins ara els principals testimonis que han declarat al judici l'han incriminat. Els altres dos acusats asseguren que va ser ella la que va indicar la manera de procedir, fent fins a tres pressupostos per poder adjudicar-ne un d'ells. També l'administradora de l'entitat assegura que va advertir Borràs que el que feia no era legal.
Abans dels interrogatoris a Isaïes H. i Andreu P. havia estat l'únic moment fins avui que s'havia pogut escoltar Borràs. El tribunal li va preguntar si reconeixia els fets dels quals la hi acusa, al que va contestar: "De cap manera he comès cap delicte". La Fiscalia demana per a Borràs una condemna de sis anys de presó, 21 d'inhabilitació i multa de 144.000 euros pels presumptes delictes continuats de prevaricació i falsedat documental al suposadament fraccionar contractes de la ILC per a encarregar-los a dit al seu amic Isaïes H. sense haver de licitar-los.