Més de 4.000 persones han respost aquest diumenge a la crida de la Campanya Contra el Quart Cinturó (CCQC), que pretén posar fi al plantejament de construcció de la B-40 per motius mediambientals. El territori ha generat controvèrsia des de fa tres dècades per la idea de fer una autopista que connecti el Vallès Occidental, Vallès Oriental, el Penedès i el nord de les comarques del Baix Llobregat. A la protesta s'han sumat desenes de plataformes en defensa de la regió, així com entitats polítiques d'àmbit local i nacional.
Clam contra el Quart Cinturó a Sabadell
El projecte ara es podria fer ara realitat amb l'acord de pressupostos entre el Govern i el PSC. Tot i així, les seccions locals d'ERC a Sabadell i Terrassa i representants de la Cup i ECP s'han sumat a la concentració que, asseguren, respon a la voluntat de preservar el rodal i el riu Ripoll i fer front a l'emergència climàtica.
La pluja no ha estat un entrebanc
Tot i els xàfecs del matí, han participat manifestants provinents de diversos pobles de la comarca i s'ha celebrat una marxa d'una quinzena de tractors des de les Franqueses del Vallès fins a l'inici de la protesta, a la plaça de la Creu Alta de Sabadell. Al punt de trobada ha arribat també un grup d'una trentena de persones procedents de Terrassa que han fet una caminada a peu des de l'N-150.
La marxa contra el Quart Cinturó aplega més de 4.000 persones | CLARA ONTAÑÓN
Més tard, amb el desplaçament organitzat de la multitud a la plaça de l'Àngel, al centre de la cocapital vallesana, s'han fet actes d'entitats de cultura popular i una actuació musical a càrrec de Joan Garriga, cantant de Dusminguet, una banda originària de la Garriga.
Gran resposta contra "el trinxament del territori"
L'acollida que ha tingut la marxa ha estat l'esperada després que el manifest de la campanya 'No al Quart Cinturó', sorgit arran del debat dels pressupostos al Parlament de Catalunya, hagués recollit més d'un miler d'adhesions en pocs dies. El portaveu de la campanya, Toni Altaió planteja primer “disposar d’una xarxa ben travada de transport col·lectiu” i des de la plataforma s'exigeix:
- Que no es validin els pressupostos que donin impuls al projecte
- La fi de les obres i abandonament de la construcció
- L'aposta pel transport públic; amb una inversió de les infraestructures ferroviàries, tren i autobús
Validació dels pressupostos
El projecte del Quart Cinturó va ser una de les peces clau, i alhora més complicades, en la negociació entre el Govern i el PSC per sumar els suports necessaris que tiressin endavant els pressupostos de la Generalitat. Concretament, el tram que comprèn Terrassa, on acaba avui en dia la B-40, i fins a Sabadell i Castellar. Però, tot i l'oposició dels republicans, finalment es va acordar estudiar el desenvolupament de la via i van acceptar la iniciativa dels socialistes a tirar endavant les obres de la Ronda Nord.
L'execució ha estat molt demandada pels alcaldes dels tres municipis, que defensen la construcció com un element de millora de la mobilitat i pacificació dels nuclis urbans, sobretot per no col·lapsar Sabadell, ja que els vehicles que venen de Castellar l'han de travessar per entrar i sortir de la ciutat. Aquest havia estat el darrer escull després que a poc a poc l'executiu català hagués anat cedint en els altres macroprojectes com l'ampliació de l'aeroport del Prat i el Hard Rock.
La incertesa del Quart Cinturó
La Ronda del Vallès o Ronda Nord és una autovia de circumval·lació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que, des de la seva primera aprovació al Parlament l'any 1985, es troba sota discussió entre les diferents administracions i plataformes ecologistes. Des d'un primer moment, la carretera va ser concebuda com una infraestructura de vials concèntrics anomenats cinturons que travessarien la serra de Collserola i que ocuparien les comarques pròximes a aquesta.
S'acumulen les carreteres discontínues que no porten enlloc o que acaben en una rotonda. Només està en funcionament el 15% del que s'havia previst RTVE Catalunya
El projecte d’autovia entre Vilafranca del Penedès i Sant Celoni, una vegada finalitzat, passaria per Abrera, Viladecavalls, Terrassa, Sabadell, Sentmenat, Caldes de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana, Canovelles, Granollers, Les Franqueses, Cardedeu, Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès. Actualment, però, es divideix en trams discontinus i només es troba en funcionament un 15% del previst.