El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dona la raó a la majoria de les qüestions prejudicials remeses pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena per a aclarir l'abast de les euroordres que va dictar contra l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont i diversos dels seus exconsellers per la seva implicació en el procés independentista.
Luxemburg fixa criteri sobre les euroordres del procés | Nuria Alcalá
La sentència estableix que la Justícia belga no pot rebutjar l'entrega dels encausats reclamats per ser jutjats en Espanya, basant-se en el risc que es violin els seus drets fonamentals si no demostra deficiències sistèmiques i generalitzades a Espanya. A més considera que tampoc pot posar en dubte les competències del Suprem com a autoritat per emetre tals euroordres. És d'esperar que el magistrat del Suprem, Pablo Llarena, torni a emetre una nova euroordre contra l'exconseller Lluís Puig, que a diferència de l'expresident català no és eurodiputat.
Luxemburg dona la raó, amb matisos, a Llarena sobre les euroordres
Raons per la defensa de Puigdemont
La mateixa sentència admet que si es podria negar a entregar els líders independentistes si es considera que a Espanya existeixen "deficiències sistèmiques" per garantir els seus drets fonamentals. En tot cas, aquestes han de ser objectives i demostrables. La sentència d'aquest dimarts és molt important per determinar el futur judicial dels líders del procés reclamats, tot i que també s'està pendent de la decisió del Tribunal de la UE sobre si aixeca o no la immunitat als eurodiputats Puigdemont, Ponsatí i Comín.
Des de Brussel·les, l'expresident català ha valorat positivament la sentència advertint que deixa les extradicions "en via morta" i posa condicions a la presentació de noves euroordres que a la pràctica les fan "inviables".
L'advocat dels eurodiputats de Junts, Gonzalo Boye, ha celebrat la decisió del TJUE: "Les sentències del TJUE són per llegir-les íntegrament; avui és un gran dia", ha piulat aquest dimarts, després que la justícia europea hagi avalat el rebuig de les euroordres si es considera que hi ha "raons serioses i fundades" de vulneració de drets. També l'advocat, Andreu Van den Eynde, interpreta que la sentència "manté les esperances sobre l'esbiaix repressiu contra el moviment independentista".
Causa general pel Govern
La portaveu del govern català, Patrícia Plaja, s'ha volgut mostrar prudent sobre les possibles interpretacions que es puguin fer sobre el pronunciament de Luxemburg donada la complexitat del cas. Ara bé, Plaja ha destacat que la sentència "obre la porta" al reconeixement de la causa general contra el moviment independentista per part de les institucions de l'estat espanyol. L'executiu català també ha volgut posar focus en el fet que les euroordres es poden denegar si hi ha un grup identificable com són els independentistes.
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, també ha avisat que "no és acceptable la persecució d'un moviment". "L'independentisme és un 'grup objectivament identificable', i això, segons el TJUE, reclama protecció davant la possibilitat de vulneració de drets", ha alertat a les xarxes.
El dictamen previ
El juliol passat, l'Advocat General responsable del dictamen sobre el cas ja va donar la raó a Llarena en considerar que la Justícia belga no pot rebutjar el lliurament de Puigdemont i altres reclamats per la Justícia espanyola en els mateixos termes en què ara ho ha fet el TJUE.
L'opinió de l'Advocacia General no era vinculant per al Tribunal, però en la gran majoria dels casos les sentències dictades per la Justícia europea segueixen la línia marcada per aquests dictàmens. Llarena va dirigir la qüestió prejudicial a Luxemburg el març de 2021 després que la Justícia belga rebutgés lliurar a les autoritats espanyoles a l'exconseller Lluís Puig per considerar que el tribunal competent per a reclamar la seva extradició hauria de ser el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que de ser lliurat a Espanya podrien posar-se en risc drets fonamentals com la presumpció d'innocència.