El Diari Oficial de la Generalitat ha publicat aquest divendres la resolució que declara l'alerta per sequera als àmbits Ter-Llobregat i Darnius-Boadella. L'ampliació de l'alerta a aquests nous espais suposa un increment substancial de la població afectada per les restriccions, tot i que encara no afecten els domicilis i l'aigua de boca.
Els embassaments de les conques internes perden aigua
La limitació s'aplica als usos agrícoles, industrials i recreatius d'un total de 514 municipis de 27 comarques, on resideixen 6,7 milions d'habitants, és a dir, més del 85% de la població catalana.
Situació de sequera a les conques internes de Catalunya a finals de novembre | ACA
Les principals mesures associades a l'entrada en vigor de la declaració d'alerta són:
- Prohibició d'omplir fonts ornamentals, tret que disposin de sistemes de recirculació.
- El reg d'arbres, jardins i zones públiques se circumscriu a l'horari nocturn (de 20 h a 08 h).
- Els particulars no poden netejar carrers o paviments amb aigua de la xarxa.
- Les piscines només es poden reomplir amb sistemes de recirculació d'aigua.
- La neteja de vehicles amb aigua potable només es pot fer per raons de seguretat o de salut.
- El reg de superfícies esportives (gespa de camps de futbol, pistes de tenis, etc.) s'ha de reduir al mínim.
Reserves a la baixa
Segons l'Agència Catalana de l'Aigua, els embassaments de les conques internes es troben de mitjana al 33% de capacitat. La falta de pluges dels darrers mesos ha buidat bona part de les reserves i la tardor seca que estem tenint ha fet que continuïn baixant. De fet, pantans com Siurana, Riudecanyes, Sau, la Baells o la Llosa del Cavall estan per sota de la mitjana, amb reserves que oscil·len entre el 8% i el 29%.
Als embassaments que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), la majoria de pantans també disposen a hores d'ara de menys aigua que l'any passat, inclosos els de major capacitat, Canelles (679 hm3), Rialb (404 hm3) , Talarn (227 hm3) i Riba-roja d'Ebre (210 hm3). Només n'hi ha dos amb les reserves més altes però són relativament petits: Camarasa (163 hm3) i Terradets (33 hm3).
Mesures preventives
Amb la informació aportada per l’Observatori de la Sequera, el Govern va decidir dimarts declarar l’alerta en els àmbits Ter Llobregat i Darnius-Boadella, un escenari que preveu l'aplicació de les primeres mesures per reduir els consums en usos agrícoles, ramaders, industrials i lúdics.
Pel que fa al subministrament domèstic, en aquest escenari encara no hi ha limitacions, més enllà de la prohibició d'omplir piscines i de recomanacions per al reg de jardins (fer-ho en dies alterns, en hores de mínima insolació i només per a la supervivència de l'arbrat).
El Col·legi d'Enginyers Agrònoms demana als regants plans de contingència | JOANA SENDRA
El Pla de Sequera, l'eina per gestionar els episodis d'escassetat d'aigua, està activat des del mes d'octubre del 2021. En l’àmbit del Ter Llobregat, fa nou mesos que s'estan aplicant mesures, com l'increment de producció de les dessalinitzadores (del 20 al 90%), que han aportat al sistema més de 54 hm3. Això ha evitat que els embassaments estiguin set punts per sota del seu volum actual, ja que sense l’aigua dessalinitzada, avui el sistema Ter Llobregat estaria a prop del llindar d’excepcionalitat.
Moltes fonts naturals o ornamentals ja fa temps que no ragen
A banda de la dessalinització, en la fase de prealerta s'ha potenciat la producció d’aigua regenerada, fet que ha permès aportar 2.000 litres per segon en el tram final del riu Llobregat per garantir el cabal ecològic. També en aquest escenari de prealerta, s'ha contactat amb els ajuntaments i el món local per avaluar i validar l'estat dels plans d'emergència per sequera, a més d’intensificar els missatges d’estalvi cap a la ciutadania i els diferents sectors econòmics.
El Govern no preveu a curt termini entrar en l'estat d'emergència, que sí que implicaria restriccions en l'aigua de boca, però es fa una crida a fer-ne un ús racional i implantar mesures d'estalvi.
Aquesta setmana diversos grups ecologistes han exigit a les autoritats que facin un seguiment més ferri de l'ús d'aigua potable en piscines i infraestructures d'usos privats com jardins, i que es prohibeixi la fabricació de neu artificial en estacions d'esquí o altres infraestructures en situació de sequera greu i si no hi ha un mantell previ de neu natural.