El president de la Generalitat, Pere Aragonès, insisteix en la seva proposta de l'Acord de Claredat com a millor manera per trobar una solució al conflicte polític amb l'Estat. Durant la declaració institucional aquest dissabte amb motiu del cinquè aniversari del referèndum del 2017, Aragonès ha defensat que cal centrar-se "de nou" en el dret a vot i "tornar a parlar de democràcia".
"Ho tornarem a fer", ha subratllat Aragonès, que afirma que aquesta és la via donar resposta a "l'amplia, sòlida i transversal" majoria de la ciutadania que vol decidir el futur del país.
El president també ha parlat dels "aprenentatges" del 2017 i ha fet una crida a tornar a reunir "l'ampli consens" a favor que Catalunya decideixi "lliurement". Aragonès ha recordat el paper de tot el Govern de l'1-O del 2017 i, en especial, el president i el vicepresident, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, així com l'aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, dels quals ha dit que encara "estan pagant un preu molt alt" pel referèndum.
El president de la Generalitat també ha reivindicat el paper dels líders de les entitats sobiranistes, diputats i diputades, alcaldes i alcaldesses, junt amb servidors i servidores públics i molts ciutadans i ciutadanes anònimes. "Presó, exili, multes i inhabilitacions. La suspensió de les nostres institucions. L’amenaça judicial que encara perdura. El cost personal per moltes de les persones que hi ha darrera de l’1 d’octubre és altíssim".
El cap de l'executiu també ha subratllat que l'1-O es va demostrar un "immens desig col·lectiu" de decidir lliurement el futur de Catalunya. En aquesta líina, Aragonès ha reiterat que, si es vol guanyar, no es pot deixar "ningú enrere". I ha afegit que "per això treballem per l’amnistia".
Pere Aragonès ha assenyalat que la ruta cap a la República catalana passa per enfortir el camí dels drets i les llibertats. I en aquesta línia ha destacat la necessitat de "tornar-se a unir" i "trobar-se". A més a més ha apuntat que cal "tornar a treballar en positiu" en tot el que uneix l'independentisme "de forma inqüestionable".
Mobilitzacions independentistes
El moviment independentista ha convocat diversos actes aquest dissabte per commemorar el cinquè aniversari de l'1-O. El més multitudinari s'ha fet a l'Arc de Triomf sota el lema 'Defensem l'1 d'octubre, guanyem la independència'. S'hi han aplegat unes 11.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, en el que ha pretès ser un acte unitari convocat pel Consell de la República, Òmnium, l'ANC, l'AMI, la Intersindical i la Cambra de Comerç.
Tal com va passar a la manifestació de la Diada, el president de la Generalitat no hi ha volgut assistir però sí diversos consellers del Govern, tant d'Esquerra Republicana com de Junts, com ara Victòria Alsina, Tània Verge, Josep Maria Argimon, Jaume Giró, Gemma Geis, Violant Cervera i Enric González Cambray, així com el que fins fa uns dies era vicepresident del Govern, Jordi Puigneró.
També hi han participat representants d'Esquerra Republicana, Junts per Catalunya i la CUP. La delegació dels republicans l'ha encapçalada la secretària general adjunta, Marta Vilalta, i l'exconsellera Dolors Bassa, mentre que la representació de Junts ha anat a càrrec de la presidenta del partit, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull.
L'encarregat de cloure els parlaments ha estat l'expresident Carles Puigdemont, que no s'ha estat de discrepar amb l'estratègia que proposa l'actual cap de l'executiu, Pere Aragonès, i Esquerra Republicana. "El referèndum ja el vam fer i no cal tornar-lo a fer. Votar ja hem votat, ja ho hem fet", ha etzibat Puigdemont, i ha afegit que "la taula on caldria estar "enganxats" és la del "diàleg entre germans", en clara referència a Equerra, Junts, la CUP, i les principals entitats independentistes.
Puigdemont ha reivindicat el paper de l'anomenat Consell per la República com a garant del mandat de l'1 d'octubre, i en aquest sentit ha avisat a partits com Esquerra que "els vots que permeten governar les institucions, com el Govern, venen del desbordament democràtic.
Una altra de les intervencions més esperades ha estat la de la que fa cinc anys era presidenta del Parlament, Carme Forcadell. En alguns moments del seu discurs ha hagut d'escoltar xiulets i crits de desaprovació, i ella mateixa ha admès que també se sent "decebuda" per com han anat les coses. Tot i això, ha animat les forces independentistes a refer la unitat.
Òmnium s'ofereix a mediar
Enmig de la crisi que viuen els socis de govern, Òmnium Cultural ha fet una crida aquest dissabte a recuperar la iniciativa i teixir una nova estratègia unitària amb "nous lideratges". En la línia del que va dir a la Diada de l'11 de setembre, el president de l'entitat, Xavier Antich, creu que no és moment de retrets i sí de treballar per recuperar forces.
Antich ha assegurat que cinc anys després, la "incapacitat política ha generat desànim, frustració i desorientació" i ha criticat la situació política i la crisi entre els partits del Govern. "La batalla partidista, els enfrontaments, les disputes estèrils i els desacords han provocat una situació de paràlisi institucional i de bloqueig polític", sosté el president d'Òmnium, que també ha demanat "sortir d'aquest cicle de frustració".
L'ANC demana la dimissió del Govern
Mentrestant, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha commemorat el cinquè aniversari de l'1-O amb un acte a la plaça Sant Jaume de Barcelona on han col·locat un mur d'urnes davant del Palau de la Generalitat com a "símbol de la distància entre la gent i les institucions".
Centenars de persones s'han aplegat per demanar al Govern que faci efectiva la independència i, amb crits de protesta, han exigit la dimissió del president de l'executiu català, Pere Aragonès.
Tal com va passar a la manifestació de la Diada, la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha estat molt contundent a l'hora d'atacar els partits que formen el Govern perquè considera que el seu immobilisme està impedint assolir la independència.
Feliu ha avisat que, en cas que els partits que són al Govern no compleixin, tornaran a demanar la convocatòria d'eleccions i presentaran una llista cívica.