La cineasta Isabel Coixet ens presenta del documental El sostre groc, un film que ha dirigit i que s'estrena avui dijous al Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià, i que l'any vinent es podrà veure a RTVE Play. "Volia que el documental fos una eina per a elles", diu en una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, en referència a les víctimes dels abusos sexuals de l'Aula de Teatre de Lleida, entre els anys 2001 i 2008.
Coixet ha detallat que volia que les víctimes tinguessin una "certa justícia poètica", ja que no han tingut justícia als tribunals (el cas va prescriure), alguna cosa que ajudés a anar tancant les ferides que tenien obertes. Però també que elles aprofitessin el documental com una eina per identificar les conductes d'un "depredador".
La directora reconeix que va ser complicat per a moltes reviure el que van passar ara fa uns anys, quan eren adolescents. "La sort es que totes elles han fet una feina personal molt gran d'avançar en la vida, de no deixar que tot això les cremés", ha detallat sobre unes noies que han pogut tirar endavant, en línies generals.
Tot i això, detalla que els moments més complicats van ser en el rodatge en el soterrani "on moltes de les coses que viuen" van succeir. "Tornar amb totes elles allà... aquell dia hi havia una cosa molt trista i molt tràgica, en l'atmosfera i l'aire que estàvem respirant allà", ha relatat.
En aquest sentit, Coixet ha dit que els "predadors" són "molt poc originals" i es viuen coses "molt semblants" a les que relata el seu treball. "Està bé començar a reconèixer els signes de quan hi ha coses que no estan be en ensenyament teatral, de dansa o qualsevol cosa que requereixi un contacte físic", ha dit sobre el propòsit d'aquest llargmetratge. "I, sobretot, que no els deixem passar", ha afegit.
Aprenentatges del rodatge
La cineasta explica que li agrada molt com les noies del documental expliquen la forma en com van succeir les coses, narrant-ho d'una manera "molt propera, molt sincera i molt honesta", a més que molt diferent entre elles. "M'agradaria pensar que tindrà una utilitat, però no m'agradaria ser Mr. Wonderful", ha reconegut.
Això no obstant, destaca que per a elles ha estat "molt terapèutic" i que també ella n'ha tret un aprenentatge. "M'ha fet pensar en moments de la meva vida que he girat la cara a coses que estaven passant a prop meu. Moments que no he reaccionat a coses i ho he deixat passar", ha reconegut, detallant que aquests "petits imputs" han d'anar calant, sobretot en adolescents.
Coixet ha detallat que es referia tant a coses que havien passat a gent propera com a coses que li han passat a ella, recordant que és "d'una altra generació" a l'actual. "Algú et tocava el cul, doncs bueno, va. Et molestava? Sí. T'agradava? No", recorda sobre aquell moment i coses que "totes les dones hem viscut". La directora assegura que preferia fer com si no hagués passat perquè, si ho denunciava públicament, tindria més problemes.