L'exconseller delegat del COOB 92 i màxim executiu dels JJOO de Barcelona de 1992, Josep Miquel Abad, no veu fàcil la candidatura als Jocs Olímpics d'hivern 2030 per les desavinences entre les institucions catalana i aragonesa: "Espero que acabin posant-se d'acord". El qui va ser màxim executiu dels JJOO de Barcelona diu que qualsevol solució que no passi per un acord, serà vista "amb escepticisme" pels membres del COI: "Els competidors són ciutats com Sapporo i Vancouver, presentar-se dividits amb un rerefons de bronca política no els predisposarà" i aconsella esgotar les últimes oportunitats de posar-se d'acord.
En una entrevista al Cafè d'Idees amb Gemma Nierga, Abad recorda com va viure la ciutat de Barcelona el nomenament dels JJOO del 92: "Tothom va sortir d'on estava. Van sortir els seminaristes, els militars, tothom va sortir a Barcelona i a fora". Abad ha recordat el lideratge de qui aleshores era alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall com "el gran evangelista" dels JJOO de Barcelona 92: "Sense Maragall, no s'haurien fet com es van fer".
El moment més difícil de la candidatura va ser, segons explica Abad, la inauguració de l'Estadi Olímpic: "Vam rebre un estadi sense acabar per fer un acte que ningú demanava. La pluja, el rei emèrit Joan Carles I, aleshores, en el seu càrrec de rei, va arribar tard...van fer un acte deslluït. Abad recorda que Pascual i ell es van quedar asseguts mirant la intensa cortina de pluja al final de l'acte: "L'estadi era una bassa. En Pasqual em va dir: 'L'hem cagat ben bé'".
"Les institucions no van interferir"
Josep Miquel Abad defensa el paper de Jordi Pujol i de la Generalitat amb els JJOO de Barcelona 92 malgrat el protagonisme que donaven a l'alcalde de la ciutat que els acollia: "Les institucions van fer el que havien de fer, entre altres coses, apartar-se". Abad diu que els polítics no van interferir "ni enredar", tot i que reconeix que hi va haver moments "que tenien ganes d'enredar". Abad ha destacat el paper de Josep Lluís Vilaseca, aleshores, secretari General de l'Esport de la Generalitat, que va facilitar l'entesa.
Abad explica que la rivalitat entre Pujol i Maragall era política i també personal: "Respectuosa i dialectalment combativa" i recorda que Pujol li va acabar dient "no té posat pals a les rodes" i Abad ho va agrair.
"Amb Samaranch ens vam entendre immediatament"
Josep Miquel Abad recorda l'entesa amb Juan Antonio Samaranch, que era el president del Comitè Olímpic Internacional, tot i les diferents vinculacions i passats polítics: "Ens vam entendre immediatament, en la candidatura i en l'organització". Abad explica que Samaranch va ser més exigent per tractar-se de la seva ciutat i que es va acordar presentar la candidatura als JJOO, en una gala de Mundo Deportivo l'any 1981 quan Narcís Serra era l'alcalde de Barcelona.