La denuncia per part de la Moncloa que durant els mesos de maig i juny del 2021 es van dur a terme dues intrusions al telèfon mòbil del president del Govern, Pedro Sánchez i una intrusió al de la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha estat acollida amb recels a Catalunya per part dels principals líders independentistes. Des de la Generalitat es veu a la Moncloa com a "únic responsable" del cas. Recorden que el tema és ara tant greu com era abans i critica que ara es tingui pressa a investigar.
Aragonès, molt crític
Especialment crític ha estat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que a les xarxes ha advertit sobre una "doble vara de mesurar" a l'hora d'actuar sobre l'espionatge amb Pegasus.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, mira el seu mòbil al Parlament EFE
El president català considera que "tot espionatge polític és d'extrema gravetat", però lamenta el "silenci" i les "excuses" quan aquest va dirigit contra l'independentisme. "Avui tot són presses", critica Aragonès alhora que insisteix en la necessitat d'assumir "responsabilitats ja".
Davant d'aquest escenari, la Generalitat adverteix que la situació "ja era greu" abans de l'anunci de la Moncloa i insisteix a exigir una investigació sobre el 'Catalangate' i "totes les seves derivades", a més de dimissions i l'assumpció de responsabilitats que pertoqui. La portaveu de l'executiu català, Patrícia Plaja reitera que Sánchez s'ha de reunir amb Pere Aragonès, en una trobada que considera que ara és "més necessària".
Junqueras i Borràs també dubten
El líder d'ERC, Oriol Junqueras, posa en dubte la "credibilitat" i "versemblança" de la denúncia de la Moncloa. En roda de premsa en la seu, Junqueras ha advertit que no sap “fins a quin punt està construint una cortina de fum per a intentar diluir o dissipar la seva responsabilitat cap a l'espionatge a l'independentisme", ha afirmat.
"La credibilitat del Govern, quan denúncia que alguns dels seus membres han estat espiats, és escassa, perquè segueix sense haver assumit cap de les responsabilitats que hauria d'haver assumit per casos d'espionatge massiu dels quals hem estat víctimes", ha dit.
També entre les primeres reaccions a Catalunya, sorprèn la de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que ha mostrat a les xarxes els seus dubtes sobre la veracitat de la informació. Borràs diu sospitar que es tracti d'una "maniobra per passar de botxins a víctimes".
Per contra, l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha solidaritzat amb el cap de l'executiu espanyol i la titular de defensa, però els ha retret "no haver fet res fins a esclatar el CatalanGate". Per la seva banda, el portaveu de Junts, Josep Rius, ha assegurat aquest dilluns que "Pedro Sánchez sigui víctima no l'eximeix de donar explicacions. O hi ha incompetència o hi ha complicitat".
Més casos d'espionatge
Els comuns, en canvi, han alertat que en les pròximes hores es coneixeran més dirigents amb responsabilitats polítiques que també han estat espiats. El president del grup parlamentari d'Unides Podemos al Congrés, Jaume Asens, ha qualificat el cas Pegasus com "l'escàndol més gran d'espionatge de la història d'Espanya".
Els comuns coincideixen amb el PSC en la necessitat de fer una investigació fins al final, tot i que especulen que al darrere hi hagi una operació per "dinamitar el diàleg".
Els socialistes, que ara veuen un nou escenari, insisteixen precisament a reclamar a l'independentisme a no utilitzar els casos d'espionatge per "enrocar-se" i donar l'esquena al diàleg. La viceprimera secretària d'organització del PSC, Lluïsa Moret creu que les informacions fetes públiques aquest dilluns obren un context diferent perquè "es reforça que hi ha hagut governs democràtics espiats de forma sistemàtica".