Des de RTVE Catalunya hem escollit el poema ‘Vuit de març’ de Maria Mercè Marçal per reivindicar el Dia Internacional de la Dona en un vídeo en el qual apareixen algunes de cares més visibles de la casa, com Gemma Nierga, Tània Sarrias i Laura Mesa.
8 de març, poema de Maria Mercè Marça
Maria Mercè Marçal és una de les poetes i novel·listes més premiades i enyorades de les lletres catalanes. L’escriptora era feminista, catalanista i comunista. Així es definia a 'Divisa', el seu poema més famós: "A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
Va néixer a Barcelona però va créixer al municipi d’Ivars d’Urgell (Lleida). Malgrat que va començar la seva producció literària en llengua castellana, quan va conèixer el moviment de la Nova Cançó va passar a escriure en català, la seva llengua materna.
Maria Mercè Marçal va ser impulsora del moviment feminista des de les files del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) i des del Centre Català del Pen Club. També va utilitzar els coneixements de professora de català per impartir classes a immigrants de Sant Boi de Llobregat, com a part de la seva lluita antifranquista.
L’escriptora va morir el 1998 per càncer amb només 45 anys. Havia obtingut el reconeixement dels lectors i ja havia aconseguit diferents premis i reconeixements.
Vuit de març
Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrim una finestra en aquest cel tancat.
Hereves de les dones que cremaren ahir farem una foguera amb l’estrall i la por. Hi acudiran les bruixes de totes les edats. Deixaran les escombres per pastura del foc, cossis i draps de cuina el sabó i el blauet, els pots i les cassoles el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres per pastura del foc, els pots i les cassoles, el blauet i el sabó. I la cendra que resti no la canviarem ni per l’or ni pel ferro per ceptres ni punyals. Sorgida de la flama sols tindrem ja la vida per arma i per escut a totes dues mans.
El fum dibuixarà l’inici de la història com una heura de joia entorn del nostre cos i plourà i farà sol i dansarem a l’aire de les noves cançons que la terra rebrà. Vindicarem la nit i la paraula DONA. Llavors creixerà l’arbre de l’alliberament.