A Catalunya hi ha 947 municipis i 200 es troben en situació crítica de despoblació. L'arribada de la pandèmia ha pogut variar mínimament la situació en algunes zones geogràfiques, ja que alguns habitants de les grans ciutats han marxat a viure a pobles petits, però el perill de pèrdua d'habitants continua sent alt sobretot al Pirineu i Prepirineu lleidatà i després en tota una línia que creua en diagonal el centre de Catalunya, que va des del Solsonès, passant d'una banda de la Noguera, Urgell, les Garrigues, el sud del Segrià, la Conca de Barberà, el Priorat i la Terra Alta. Es tracta de nuclis rurals de menys de 500 habitants amb una població molt envellida, una activitat econòmica poc diversificada, males comunicacions i pocs serveis.
La ConfederaciLa Confederació empresarial de Tarragona denuncia la pèrdua d'habitants i despoblació actual
Vilanova de Prades, és un d'aquests municipis. Amb poc més de 100 veïns, és un dels 163 pobles catalans que tenen menys de 500 habitants i segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) la Conca de Barberà és una de les set comarques catalanes que perd habitants ininterrompudament des de l'any 2015.
Caçadors de senglars
L'agricultura a les muntanyes de Prades mai ha estat molt variada. Les seves condicions climatològiques i geològiques fan que no tots els cultius hi siguin aptes, tot i que tradicionalment ha estat una terra d'avellaners, ametllers i sobretot castanyers. Des de fa anys els castanyers pateixen una plaga causada pel xancre, un fong que els va matant de mica en mica. Com a conseqüència, si abans recollien fins a 100.000 kg de castanyes, ara com a molt cullen 4.000. Sembla que aquesta plaga té molt a veure amb el canvi climàtic i amb què els boscos no estan nets ni ben cuidats, per culpa de l'abandonament del camp per l'èxode rural, augmentant el risc d'incendis i la proliferació de senglars.
El diamant negre de les terres despoblades
La despoblació rural és un dels grans problemes d'Espanya. El 80% de la població es concentra al 20% del territori, a la costa i les grans urbs, mentre que el 20% de la població ha de mantenir el 80% del territori. Algunes de les zones més desertitzades d'Espanya han de reinventar-se per assegurar-se un futur. La producció controlada de tòfona negra s'està convertint en una de les opcions econòmiques més interessants pels agricultors a Sòria i Terol, dues de les províncies menys poblades d'Europa. Precisament són les característiques del seu sòl, que tan difícil han fet l'agricultura tradicional, les que ho propicien.
Las condiciones del suelo, la altitud y el clima de España han propiciado la proliferación de cultivos de trufa negra
A Vilanova de Prades, en Cisco i el Dídac també s'han aventurat a apostar per aquest negoci. A la Conca de Barberà i les muntanyes de Prades han sigut tofonaires tota la vida, però la tòfona silvestre s'està perdent arreu i el cultiu del fong està donant bons resultats. Espanya és ara el primer productor de tòfones negres, i no sols per quantitat sinó també per la seva qualitat i intensitat aromàtica.
El civet de senglar amb bolets i castanyes és ‘La recepta perduda’ que combina els productes més arrelats a Vilanova de Prades, un plat d’hivern que recupera l’estret vincle dels habitants amb aquesta terra i la seva història.