Tres músics giren per càmpings tocant cançons del 1985: aquesta és la premissa de Love Song. L'escriptor Carlos Zanón ens presenta la seva darrera novel·la, que ja està tenint molt èxit, en una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga.
D'on surt una idea com aquesta? Zanón explica que "se't van quedant coses". Posa per exemple que havia treballat de cambrer en un càmping on cada dia hi anava un músic diferent a tocar. Ara, trenta anys després, ha fet una novel·la bevent d'aquesta font.
"Vaig posant coses que m'agraden, temes que m'interessen, i trobes una veu, uns personatges que poden parlar d'això, i els poses a caminar a veure on et porten", argumenta l'autor sobre el seu procés creatiu.
D'altra banda, creu que "els càmpings són un lloc una mica estrany", envoltats de natura però alhora configurant "una petita metròpoli". Pel que fa als protagonistes, es tracta de tres músics molt virtuosos que viuen de l'ofici, que representen tres personatges habituals dins d'un grup, "que és com una família". "Quan comencen a tocar amb aquest tipus de públic, veuen que no funciona. S'han d'adequar. I una idea que tenen és tocar cançons de 1985".
En definitiva, el llibre és una reflexió sobre la creació, on els artistes aconsegueixen una "harmonia". "Però el talent que permet fer una gran cançó és l'inconvenient per tenir una vida convencional. Són dues cares d'una mateixa moneda", argumenta Zanón.
El paper central de 1985
I és que es tracta d'un any que té un paper central en la novel·la. Reconeix, això no obstant, que va ser un any escollit de forma una mica aleatòria, i que primer havia de ser el 1982. El que busca l'autor a través del llibre és recuperar la "implicació emocional" amb la música.
De fet, el llibre està estructurat en petits capítols, com si cadascun d'ells fos una petita cançó, alhora que cerca jugar amb el ritme, com reconeix l'autor. "M'agrada la idea de la sensació d'estar enmig d'una cançó. El primer títol era aquest: Enmig d'una cançó millor", argumenta l'escriptor.
Finalment, el títol va ser Love Song, tot i que també va estar a punt de ser 1985. "Hi havia una cançó dels Simple Minds que m'agradava molt. Pensava que no es quedaria, i al final es va quedar".
La mentida
"Necessitem les mentides per arribar a un tipus de veritat". I és que una de les reflexions del llibre és qüestionar si és mentida el que diuen les cançons o altres creacions. Sobre això, considera que s'ha d'escollir "quines mentides creiem i creure amb elles".
Zanón destaca que l'art i la música són una representació de la realitat, però que creiem més en això que no pas en la mateixa realitat. "Creiem més en l'amor de les pel·lícules que en el que veiem cada dia. Però és necessari", afegeix l'autor.
El gènere negre
Zanón considera que el gènere negre, on molts cops se'ls encasella, és molt ampli i en pots entrar i sortir en una mateixa novel·la. Sobre aquesta nova creació, diu que "clarament és fosca, però no és negra".
Sobre aquest gènere literari, explica que es podrà celebrar el BCNegra -festival del qual n'és comissari- de forma presencial i amb tota la naturalitat que es pugui, després d'anys més tocat per la pandèmia. Tot i alguna cancel·lació d'algun autor, augura "un festival fantàstic".
Les dificultats de la pandèmia
L'escriptor detalla que s'havia qüestionat si tenia molt sentit escriure sobre un món "que no sabria si tornaria", amb relació a la incertesa de la pandèmia. Zanón diu que tenim la sensació d'haver fet un parèntesi fins avui dia, el que és "una cosa molt traumàtica i molt poc estètica", en referència a les mascaretes.
"No ens n'adonem, però ha estat molt traumàtic per molta gent", conta l'artista, reconeixent que ho va passar molt malament quan va estar ingressat per un contagi de la Covid-19. A més, l'afectava la sensació de no poder sortir i no poder-se relacionar amb la gent. "Ho recordo com una època complicada".