Bruno Oro visita el Cafè d'idees de Gemma Nierga per presentar-nos el seu darrer espectacle: ¿Sí o no?. El polifacètic actor ens presenta aquest nou monòleg, que interpreta a la sala de cinema La 9 del Bosque de Barcelona, de moment, fins a finals de gener.
"És una actuació en una sala de teatre que és un cinema, on es manté la pantalla i projectem coses. Ni carn ni peix", explica sobre l'espai. L'actor defineix l'actuació com a "minimalista i primitiva", ja que l'escena que trobem és la de l'actor sobre una tarima, simplement enfocat per unes llums molt bàsiques.
En aquest sentit, Oro reconeix que hi ha diferències entre actuar en un teatre o una sala de cinema, especialment a nivell de so. "Els somriures i els aplaudiments queden molt opacs, s'absorbeixen", relata, "el que no vol dir que la gent no s'ho passi bé", defensa.
Tot i això, l'espai també té aspectes força positius, com que l'actor pot estar molt a prop del públic. "És fantàstic, la sala és molt propera", diu. Considera que les seves 300 localitats són "una mida perfecta", ja que amb mitja entrada ja es veu plena. I lamenta que falten sales d'aquesta mida a Barcelona, després de perdre el Capitol.
Basada en una experiència real
Bruno Oro explica que la història que exposa en el seu espectacle és real, i que va passar en un viatge que va fer a Nova York l'any 1999. "Em van passar una sèrie de coses que avui dia serien impossible", diu l'actor, en referència especialment a la tecnologia. "Hem perdut el factor sorpresa, i ens perdem poc", diu l'actor. Una de les altres qüestions que planteja és com l'excés d'oferta ens ha generat afany de voler-ho tot. "Ens genera una ansietat", destaca.
A través de les seves històries, el còmic planteja al públic si farien o no certes accions: "Sí o no?", és el que demana a l'audiència. I ho pregunta directament, ja que la gent té uns cartells amb els quals poden respondre a les seves preguntes. En funció de les respostes, l'espectacle pot variar. I no només responen a plantejament que fa la funció, sinó qüestions més personals...
Troba a faltar que li passin coses
En definitiva, Oro reconeix que li fa ràbia que ja no li passin tantes coses com abans, el que relaciona amb aquest progrés cap on ha avançat la societat. I ho diu una persona que, segons apunta Queco Novell, "és una persona a qui li passen coses".
"Tinc la sensació que la meva vida és massa previsible, programada. I és una pena", lamenta l'actor. En definitiva, una por que vol transmetre al llarg de la seva funció.
Actuar en solitari
Després d'actuar tant temps al costat de Clara Segura, reconeix que fent ara un monòleg pel seu compte té molta llibertat. "L'espectacle està molt viu. Cada nit és diferent", també perquè cada nit hi ha una sorpresa que fa especial cada sessió. Oro celebra que això li permet improvisar, perquè té "diversos solos" i té "la llibertat de no ser tan esclau de l'escaleta".