La Mussara és una vil·la situada a uns 1000 metres d'altitud de molt difícil accés, té poques terres de conreu i molta escassetat d'aigua. Quasi sempre hi ha molta “Peluda”, mot amb el qual els mussarencs es refereixen a la boira. La mitjana és de 1126 hores de “Peluda” cada any. En l'època en què el poble estava ple de vida, la boira dificultava molt el dia a dia dels seus habitants.
La bassa era un lloc important de La Mussara. Situada al mig de la plaça del poble, recollia l'aigua de la pluja i servia per abeurar el bestiar. Al nucli del municipi hi havia una vintena de cases i la majoria d'elles estaven concentrades al voltant de la plaça principal, que juntament amb la bassa eren els punts de trobada dels habitants.
Mons deshabitats RTVE Catalunya
Una església i diversos temples
L'església de Sant Salvador és l'edifici que es conserva en millors condicions de La Mussara. L'any 2018 una excavació va descobrir a sota de l'església un antic temple medieval d'estil romànic del segle XII.
Al Camp de Tarragona, a diferència d'altres indrets de Catalunya, es van enderrocar les esglésies parroquials romàniques per construir-ne de noves. El bon moment econòmic del segle XVII va beneficiar a petites localitats com La Mussara, on es va aixecar un temple d'estil neoclàssic.
Mons deshabitats RTVE Catalunya
El llegat dels excursionistes
L'any 1926 s'hi va construir un dels primers refugis de Catalunya, el Xalet de les Airasses. El va promoure Ciriac Bonet, un comerciant i finançador de projectes urbanístics, gran apassionat de l'excursionisme. Un cop construït el refugi, el va lliurar al Centre Excursionista de Catalunya.
L’espai està catalogat com a Bé Cultural d'Interès local. Està situat a la part més alta del terme, a 990 metres sobre el nivell de mar, a tocar d'un mirador on es gaudeix d'una impressionant vista del sud del Camp de Tarragona.
Mons deshabitats RTVE Catalunya
Construccions de pedra seca: Patrimoni Cultural de la UNESCO
Al Parc Natural del Garraf, envoltades de pinedes, hi ha les restes de Jafre. Aquest nucli despoblat forma part d'Olivella, però al segle XVII va ser capital d'una de les baronies més importants del Garraf. L'any 1959 aquest indret va quedar deshabitat.
Als camps dels voltants del nucli Jafre es conserven moltes construccions de pedra seca. Estan fetes amb pedres col·locades pels homes i dones del camp, que s'aguanten les unes a les altres com per art de màgia. L'any 2018 la UNESCO les va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.