Pere Rius era un industrial que va impulsar el projecte d'una ciutat-jardí amb carrers amples i xalets enjardinats, entre d'altres, a Sant Feliu de Guíxols. Dos dels espais que Rius va adquirir estan en desús des de fa més d'una dècada i els dos van viure històries molt diferents. Descobrim la Torre Rius i els Banys de Sant Elm, i les seves transformacions en altres espais.
La Torre Rius
Abans de la Guerra Civil, la Torre Rius havia sigut una residència. Quan Rius va adquirir la masia al segle XVIII, la va remodelar perquè fos d'un estil més senyorial. L'edifici combina elements d'estil neoclàssic i modernista, com el trencadís. La façana original i la glorieta que es feia servir com a mirador es van conservar al que seria, després del conflicte bèl·lic, l'Hotel Panorama.
La ciutat-jardí de Sant Elm va fer néixer el primer turismea Sant Feliu de Guíxols. Visitants principalment provinents de la burgesia barcelonina van establir aquí la seva residència d'estiueig i les fondes de la ciutat van reconvertir-se en hotels. Això va significar la llavor de l'esclat del turisme durant la postguerra, amb una època daurada a Sant Feliu als anys cinquanta, on la Costa Brava atrau l'atenció internacional.
Hotel Yola i Hotel Panorama Park
En aquesta època esplendorosa, la Torre Rius es transforma en l'Hotel Yola, que disposava d'una vintena d'habitacions i que de seguida va tenir molt èxit. La millora coincideix amb l'època gloriosa de les infraestructures: es va inaugurar l'Aeroport de Girona i es va construir l'autopista que va de Barcelona a La Jonquera. Tot plegat va facilitar l'accés ràpid de més turistes a la Costa Brava i l'ampliació de molts hotels, que als seixanta tenien una mitjana de seixanta places i als vuitanta ja arribaven a la centena.
Hotel Panorama Park RTVE Catalunya
Als setanta, els germans Anlló van aprofitar el boom per comprar l'hotel i ampliar-lo encara més sota el nom d'Hotel Panorama Park. A l'hotel solien venir sobretot turistes francesos, italians i anglesos. Els nous amos van construir un edifici de cinc plantes que encara es conserva i van aixecar l'imperi hoteler més gran de la ciutat.
Els Banys de Sant Elm
A principi dels anys vint, els banys amb aigua de mar estaven molt de moda entre les classes benestants com a teràpia de salut. Amb molta visió, poc temps després d'arribar a la ciutat, Pere Rius va adquirir els Banys de Baldomero o Balneari Guixolense i, en pocs anys, els va reconvertir en els elegants Banys de Sant Elm.
A més de ser un lloc de salut, els Banys de Sant Elm es van convertir en un club esportiu i en un centre de dinamització cultural. Als nous banys s'hi celebraven regates, partits de waterpolo, competicions de natació, de rem o de salts de trampolí, jocs populars i un esport semblant al pàdel-surf actual. A més, s'hi organitzaven àpats de luxe, concerts i es feien projeccions de pel·lícules de cinema mut. Es va arribar a projectar un film sobre la superfície del mar que els clients veien des de la terrassa del majestuós edifici.
Can Rius i Palm Beach
Als anys 40 i 50, el balneari es va convertir en una sala de ball molt popular sota el nom de Can Rius. A les següents dècades el local va tenir diferents noms i estils. La música d'avantguarda, el rock i les bandes de Miguel Ríos o de Led Zeppelin sonaven per tot arreu. Als noranta, l'espai va esdevenir tota una icona de l'oci nocturn a la Costa Brava, com a discoteca, amb el nom de Palm Beach.
Palm Beach i el seu darrer propietari, "Sé" RTVE Catalunya
La discoteca tenia cinc ambients, per intentar acollir a tothom. Fins a les 3 del matí es feien activitats més orientades a la gent gran que en la seva joventut venien sovint a aquest espai -amb l'objectiu que seguissin venint- i, a partir de les tres -hora en què els joves sortien dels pubs-, buidaven l'establiment i entrava la joventut. Finalment, el Palm Beach Club va tancar definitivament el 2007.