"No hauria d'haver passat". Són les paraules d'Arnaldo Otegi referint-se al patiment de les víctimes d'ETA. El coordinador general d’EH Bildu reconeix per primera vegada el seu dolor en nom de l'esquerra abertzale. A Catalunya 54 persones van morir assassinades per la banda terrorista en 75 atemptats fins a l'any 2001. Les víctimes veuen en aquestes paraules una clara intenció política i ho vinculen a la negociació dels pressupostos generals de l'Estat.
Otegi reconeix el patiment de les víctimes
El coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, ha reconegut el "patiment" de les víctimes "causades per la violència d'ETA" amb motiu del 10è aniversari de la fi de la banda terrorista. "Volem traslladar-los el nostre pesar i dolor pel patiment sofert. Sentim el seu dolor i des d'aquest sentiment sincer afirmem que no s'hauria d'haver produït mai", ha dit Otegi aquest dilluns en una declaració solemne que ha llegit acompanyat del secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, al Palau d'Aiete a San Sebastià. Otegi ha insistit que "a ningú pot satisfer que tot allò passés ni que es prolongués tant en el temps".
Entrevista l'activista basca Maixabel Lasa
L'activista basca per la convivència i víctima d'ETA, Maixabel Lasa, ha qualificat de valentes les declaracions d'Otegi. En declaracions al programa De Boca a Orella de Ràdio 4, Lasa les ha descrit com a valentes i, al mateix temps, ha reclamat una acció similar al PSOE per la lluita antiterrorista del GAL.
Catalunya va patir 75 atemptats amb 54 morts
A Catalunya, 54 persones van ser assassinades per ETA entre 1975 i 2001. Es van produir 75 atemptats que van causar també centenars de ferits amb episodis com el d'Hipercor, la caserna de la Guàrdia Civil a Vic o l'assassinat d'Ernest Lluch. Al darrere hi havia el 'comando Barcelona' com es coneix al grup d'etarres que actuaven a Catalunya. L'últim atemptat mortal va ser un 17 de març del 2001. Va morir assassinat el mosso d'esquadra Santos Santamaria per l'esclat d'un cotxe bomba.
Pere Aragonès defensa que "la pau i la paraula són el camí"
Tant bon punt ha transcendit la declaració d’Otegi, s’ha succeït una allau de reaccions polítiques. PSOE i Podem ho qualifiquen de gran avenç mentre que el PP parla d'hipocresia.
A Catalunya, Esquerra i Junts fan valdre les disculpes. Els republicans diuen que demostra l'assumpció de responsabilitats polítiques, i demanen a Pedro Sánchez que compleixi i acosti els presos d'ETA a presons basques.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, també ha remarcat la importància d'aquest pas, diu, cap a la pau. Concretament, ha destacat que la declaració de l'esquerra abertzale és d'una enorme rellevància i responsabilitat. En aquest sentit ha expressat el compromís de la Generalitat "d'acompanyar el procés de pau en els anys que vindran".