Fa ja un any que Nissan posava fi a un projecte amb 100 anys d'història. La companyia nipona anunciava el 28 de maig que tancava les seves fàbriques de Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca, argumentant que no eren competitives.
Els treballadors es van oposar fermament a la decisió i van acusar l'empresa de "deixar morir" les plantes catalanes. Després de 95 dies de vaga i protestes, Nissan va accedir a retardar el tancament fins a finals del 2021 i engegar una taula de reindustrialització per buscar un substitut, que encara, avui dia, està en funcionament.
La plantilla de Nissan talla la Ronda Litoral i crema pneumàtics a la planta | Àlex Cabrera
Aturada dels treballadors
Coincidint amb l'aniversari de l'anunci, els sindicats han convocat una aturada i una mobilització a les portes de la fàbrica de Zona Franca, han fet una assemblea i han cremat una desena de pneumàtics, repetint les accions de protesta de fa dotze mesos. Després, el personal de l'empresa ha donat el tomb a les instal·lacions tallant el trànsit el seu pas i han ocupat la carretera al punt més proper a la fàbrica, a la sortida 17, davant de la seu del Consorci de la Zona Franca.
Concentració dels treballadors de Nissan el 6 de juny de 2020
L'ERO més gran de la indústria catalana
L'anunci de la marxa de la multinacional posava fi a 40 anys d'història de Nissan a Catalunya i a 100 anys de Motor Ibèrica. Les instal·lacions de Zona Franca, Montcada i Reixac, Sant Andreu, el centre de distribució al port i la planta de recanvis representen l'1,3% del PIB i el 7% del producte industrial català.
D'aquesta manera, s'iniciava l'ERO més gran que ha patit la indústria catalana que incloïa 2.525 treballadors d'una plantilla de 3.000 i 11.500 empleats afectats indirectament. Els sindicats encara amplien més aquestes xifres i asseguren que hi ha 25.000 treballadors que depenen de les plantes de l'automobilística.
Des d'un inici el comitè d'empresa va denunciar que la multinacional havia "ofegat" les fàbriques, traient models sense substituir-los i permetent fugues de vehicles a fàbriques de Renault, soci de Nissan. Tot plegat va deixar la planta més gran, la de la Zona Franca, amb una producció de menys del 25% de la seva capacitat i només tres models: la furgoneta e-NV200 i les pick-up Nissan Navara i Renault Alaskan.
Planta de la Zona Franca amb flames i foc durant les protestes
Poca competitivitat
Nissan va justificar el tancament per la baixa producció de les fàbriques, que no veien prou competitives. La decisió de marxar de Catalunya s'emmarcava en els canvis a l'aliança entre Renault, Nissan i Mitsubishi, que es reparteixen zones geogràfiques d'influència i el lideratge en determinats segments del mercat i tipus de vehicle per reduir en un 40% els seus costos. La decisió implicava que la francesa Renault sigui l'encarregada del negoci a Europa. Nissan pretenia centrar-se en el negoci a la Xina, Amèrica del Nord i el Japó, mentre que Mitsubishi liderarà l'aliança al sud-est asiàtic i Oceania.
La incertesa continua
Un any després, les incerteses sobre qui substituirà Nissan a Catalunya continuen. Després de 10 reunions, la comissió de reindustrialització -formada per Nissan, la Generalitat, el govern espanyol i els sindicats- ha rebut 17 projectes de 13 empreses. Alguns dels interessats són el fabricant belga Punch, o un hub de 10 empreses liderades per la catalana QEV i les sueques Inzile i Volta. Entre els inversors que s'han acostat a la mesa no hi ha cap planta de bateries.
El 7 de juny hi ha la pròxima reunió, en la qual es començarà a decidir quins projectes compleixen els requisits necessaris per continuar en el procés, que s'hauria d'acabar abans de l'octubre.