Després de les eleccions catalanes d'aquest 14-F s'activen els mecanismes per a constituir el Parlament en les pròximes setmanes i investir al nou president català. En cas de no haver-hi majoria per a això, Catalunya es veuria abocada a una repetició electoral al juliol.
El Parlament s'ha de constituir com a molt tard el 12 de març
El Parlament sortit de les urnes aquest diumenge ha de constituir-se dins dels vint dies hàbils posteriors als comicis, el que significa que el termini límit és el 12 de març.
En aquesta sessió constitutiva, els 135 diputats elegiran al nou president del Parlament, així com les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la Mesa de la cambra catalana.
Ple d'investidura abans del 26 de març
Dins dels deu dies hàbils posteriors a la constitució de la cambra catalana, s'haurà de celebrar el ple d'investidura, que en cas d'esgotar-se els terminis tindria lloc com a molt tard el 26 de març.
Correspon al president de la cambra proposar a un candidat a la investidura -que ha de ser un dels 135 diputats-, després d'haver obert consultes amb els líders de les forces amb representació parlamentària per a sondejar qui podria reunir la majoria necessària per a ser investit.
La investidura del president requereix inicialment el suport de la majoria absoluta del Parlament, és a dir, un mínim de 68 diputats, i si el candidat no aconsegueix aquesta xifra pot sotmetre's dos dies després a una segona votació, en la qual li serà suficient la majoria simple, més vots a favor que en contra.
Si s'esgoten els terminis, noves eleccions
Si el candidat a la investidura no aconseguís ser triat, s'obriria un termini de dos mesos -a comptar des de la primera votació fallida-, temps en el qual podria haver-hi més debats d'investidura.
Finalitzats aquests dos mesos -si s'haguessin esgotat prèviament tots els terminis, seria el 26 de maig- sense haver pogut desbloquejar la investidura, el Parlament quedaria automàticament dissolt i es convocarien noves eleccions a Catalunya, a celebrar al cap de 54 dies, és a dir, aproximadament a mitjan juliol.
A aquesta situació es va estar a punt d'arribar després de les eleccions del 27 de setembre de 2015, quan la CUP es va negar a investir al candidat de Junts pel Sí, Artur Mas, que va fer in extremis un pas enrere i va proposar a Carles Puigdemont, investit en l'últim sospir, abans que fossin convocats automàticament nous comicis.