Cataluña

40 anys de la mort de Mercè Rodoreda, l'escriptora catalana més traduïda de la Història

  • Quan fa 40 anys de la mort de Mercè Rodoreda retem homenatge a l'escriptora i la seva obra

  • Recordem que també va escriure teatre i poesia, sempre inspirada en la realitat del seu temps

  • Escolta Rodoreda a les entrevistes de l'Arxiu històric de TVE Catalunya

RTVE Catalunya
5 min.

El 13 d'abril de l'any 1983 va morir a Girona l'escriptora Mercè Rodoreda. Tenia 74 anys i deixava un gran llegat literari, contes i novel·les que són gairebé tots clàssics de la literatura catalana.

Escrits plens de vivències de la societat del segle XX que Rodoreda va conèixer. Els seus personatges són molt realistes i ens transporten als jardins de la infància de l'escriptora, a les angoixes i els dubtes de la joventut i les tristeses i lluites de la vida adulta. Un món real on homes i dones malden per trobar la felicitat, si més no, al benestar del dia a dia.

La plaça del Diamant

L'escriptora és coneguda arreu del món per La plaça del Diamant. D'aquesta obra, que com tantes d'ella es llegeix d'una revolada, se n'han fet traduccions a molts idiomes: basc, sard, gallec, castellà, occità aranès, castellà, anglès, italià, francès, alemany, rus, islandès, portuguès, neerlandès, hindi, grec, finès, polonès, hongarès noruec, lituà, japonès i xinès.

Sílvia Munt, l'actriu que interpreta a la Colometa, va gaudir d'una trobada amb Mercè Rodoreda.

Arxiu TVE Catalunya - Trobada - Especial 'La plaça del Diamant'

I va ser una altra escriptora, Montserrat Roig, qui va escriure sobre la vida de l'escriptora. Aquestes imatges del 1977 són enregistrades al jardí de Rodoreda a Romanyà de la Selva. Totes dues seuen i passegen i comparteixen alguns moments sota el sol.

Arxiu TVE Catalunya - Semblança de Mercè Rodoreda, per Montserrat Roig

Mercè Rodoreda va marxar a l'exili el 1939, en acabar la Guerra Civil, per por, per haver escrit en català. Ho feia sovint en publicacions d'esquerres, tot i que ella no se significava llavors en cap ideologia. De la segona fugida, la dels nazis a França, en esclatar la II Guerra Mundial, en parlà a l'entrevista amb J. Soler Serrano.

Mercè Rodoreda en 'A fondo' (1980)

Com a dramaturga, Rodoreda va tenir menys èxit que com a novel·lista. TVE Catalunya va estrenar la seva obra El Mirall al programa Taller de Comèdies, l'any 1976. La va adaptar per a televisió Lluís Quinquer amb realització d'Orestes Lara, i en són els intèrprets Vicki Peña, Montserrat Carulla, Víctor Petit, Adolf Bras i Pepa Arenós.

Arxiu TVE Catalunya - Taller de comèdies - El mirall

Quan el programa L'Odissea dedica un monogràfic al llibre 'Els escenaris de la memòria' de l'editor Josep Maria Castellet, Lluís Quinquer hi recupera les imatges de l'enterrament de Rodoreda a Romanyà de la Selva el 1983. També hi veiem imatges de Rodoreda passejant per Gràcia i de la seva infància.

Arxiu TVE Catalunya - L'odissea - 'Els escenaris de la memòria' de Josep Maria Castellet

Molt valorada per la professió

Despres estableixen tertúlia amb Josep Desumbila, crític del diari Avui; Carlos Gortari, del Consell Consultiu de TVE; Pepón Coromina, productor de cinema; Francesc Betriu, director; Miquel Porter MoixRamon Muntaner, músic i Sílvia Munt, actriu.

També Francesca Masgoret,  regidora de l'Ajuntament de Barcelona, hi explica anècdotes del rodatge a la ciutat. Agustí Villaronga parla d'escenaris i vestuari i Miquel Porter, cap del servei de cine, parla del doblatge. També hi trobem una entrevista a Manolo García, que dirigeix el doblatge. I veiem dos històrics actors i veus del doblatge al català: Marta Molins i Alfred Luchetti.

Arxiu TVE Catalunya - Trobada - Especial 'La plaça el Diamant'

Es a finals de gener del 1982, quan Joan Triadú, escriptor, crític, promotor literari i pedagog, parla amb Mercè Rodoreda, tot dos asseguts de costat i dient-se de tu, al programa Trobada, en un monogràfic titulat Especial 'La plaça el Diamant'.

Rodoreda hi parla de Josep Pla. Ella recorda: 'mai no i va interessar la novel·la'. Però Triadú rebla que La plaça del Diamant és un gran èxit. I ella explica perquè creu que el català de la Colometa és tan clar gràcies a Pompeu Fabra.

L'estrena de La plaça del Diamant, al cinema

Arriba finalment l'estrena a l'abril del 82 de 'La plaça del Diamant' i en pantalla gran. El programa Trobada torna a mostrar-nos Mercè Rodoreda i les personalitats del moment que assisteixen a l'event.

Ente d'altres, Paca Gabaldón, Marta Molins i Joaquim Cardona; Ramon Muntaner, Sílvia Munt, Francesc Betriu, Mercè Rodoreda, Heribert Barrera, Jordi Pujol, Narcís Serra; Miquel Coll i Alentorn, Marta Ferrusola, Max Cahner, Manuel Calvo Hernando, Elisenda Ribas, Lluís Herrero; públic; Antoni Ribas, Josep Maria Puigjaner; i Eugènia Vidal, quanyadora del premi de cartells del Dia del Llibre d'aquell any i que rep el premi en aquest esdeveniment.

Arxiu TVE Catalunya - Trobada - Estrena de 'La plaça del Diamant'

L'informatiu Miramar del dia 11 de maig del 1983 va informar de la decisió de l'escriptora llegar el seu arxiu a l'Institut d'Estudis Catalans. Ho podeu veure clicant aquí. Si voleu veure complet aquest mític programa de TVE Catalunya, cliqueu aquí.

La Rodoreda més desconeguda: poeta

També va conrear la poesia, i els sonets són impregnats de melangia, perquè voldria viure un altra realitat més plaent. Li agradava composar versos en forma de sonet.

Senyor, abans de néixer fer-vos un prec voldria;abans del primer plor, protegit de dolors, en la flonja cavorca sense claror de dia;abans de veure el món i el llampec dels colors. Ara que ja tinc ossos, les mans al pit plegadesi sota les parpelles tot el vidre dels ulls, deu-me l'al? de viure en les cimes gebradesd'aquesta gran tristesa, oblidant els esculls

de la meva partida vers una nit sens fi... Si em feu néixer, Senyor, només per a morir, compadiu-vos d'un cor feixuc d'amor i d'odi, buideu-me de l'angoixa en els dies distants, i, si això no pot ésser, deixeu que plegat rodi, temps i més temps perdut en tebis llimbs flotants...

Noticias

Televisión

Radio

Deportes

Infantil

A la Carta

Playz