La sèrie va néixer de la ment d'una de les figures més emblemàtiques de la televisió a Espanya de l'època, Narciso Ibáñez Serrador. Arran de la sèrie de ciència ficció "Mañana puede ser verdad", emesa a TVE en 1964 i creada també per Chicho Ibáñez Serrador, va sorgir "Historias para no dormir". En ella s'abordava el gènere cinematogràfic del terror, fins llavors gairebé desconegut al cinema o la televisió del país.
La seva primera temporada, emesa durant 1966, comprèn un total de 16 capítols, dos d'ells dividits en dues parts. El primer episodi que va veure la llum el 4 de febrer de 1966, correspon a "El cumpleaños", adaptació del relat de Frederic Brown i l'única que es va rodar en format de cinema.
Historias para no dormir - El cumpleaños - Ver ahora
Per a la resta de la sèrie es van barrejar guions propis com "La alarma o "La bodegaamb adaptacions de relats de Ray Bradbury i Edgar Allan Poe com"La espera, "El cohete" o "El tonel". Un altre episodi destacable va ser l'adaptació d'un relat de Carlos Buiza titulat "El asfalto" que va guanyar la Nimfa d'Or al millor guió en el Festival de Montecarlo.
La segona etapa va començar a emetre's en la temporada 1967-1968 i va constar només de 8 episodis, a saber: "La pesadilla", "La zarpa", "El vidente", "El regreso", "El cuervo", "La promesa", "La casa" i "La zarpa""El vidente""El regreso""El cuervo""La promesa""La casa""El trasplante"
Després de l'emissió de les dues primeres temporades a finals dels anys seixanta i malgrat comptar amb el suport del públic, el programa va ser cancel·lat. Segons el seu propi creador, l'únic motiu del final del programa va ser econòmic.
Com a continuació en els anys 70 Ibáñez Serrador va idear una nova sèrie titulada "Historias para pensar" que es centraria en relats més profunds i intel·lectuals. El títol li va semblar massa pedant i va decidir dir-li "Historias para la noche". Es va gravar al 1970 un pilot que no va arribar a emetre's titulat "El guión" basat en una història de Dalmiro Sáenz i interpretat per Narciso Ibáñez Menta. Al no poder concretar-se la nova sèrie, Ibáñez Serrador decideix rodar un altre episodi que es va emetre en 1972, titulat "El lobo".
En 1974 torna amb un altre especial, amb un dels guions previstos titulat "El televisor" un telefilme en color amb l'esperit de"El asfalto" o "El trasplante" interpretat de nou per Ibáñez Menta i que el realitzador considera el seu programa favorit de tots quants ha fet.
No obstant això, l'any 1982 "Historias para no dormir" va tornar a la petita pantalla amb quatre nous episodis que van ser emesos en color: "Freddy", "El caso del Señor Valdemar", "El fin empezó ayer" y "El trapero".
L'any 2000 es va anunciar una nova etapa de "Historias para no dormir", i com a avançament es reemitió "El televisor", amb nova introducció com sempre còmica de Chicho. Aquella emissió va ser l'única cosa que es va saber d'aquell lliurament, ja que van passar els mesos i el projecte no va cristal·litzar en la pantalla.
Historias para no dormir - El televisor - Ver ahora