De petita, Silvia Mallofré passava més temps observant els animals per la finestra que no pas mirant la pissarra a l'escola. Va estudiar disseny gràfic i va treballar com a directora d'art en el món de la publicitat, però hi havia una passió que no deixava d'acompanyar-la: entendre el comportament dels animals.
Als trenta anys va decidir canviar radicalment de vida i especialitzar-se en etologia canina. El 2015 va estudiar un màster d'etologia clínica a la UAB i, des d'aleshores, no ha parat de formar-se. Actualment, és una de les professionals de referència en conducta animal, especialment en trastorns per separació, i ajuda famílies d'arreu a entendre millor els seus gossos d'una manera amable i conscient. A Noms propis, la presentadora Anna Cler parla amb Silvia Mallofré sobre quines races de gossos són més adients per a cada persona.
No deixar-se enganyar pel físic
Mallofré exclama que la mida o el color del gos no tenen rellevància. "A vegades tens gossos grans i són molt tranquils, i d'altres de petits que necessiten molta canya", comenta l'experta en etologia canina. En aquest sentit, l'especialista explica que hi ha races, com ara el Jack Russell Terrier, que són molt actives i bordadores, malgrat les seves característiques físiques. En canvi, hi ha gossos pastors que no pasturen i gossos de caça que no cacen.
“A vegades tens gossos grans i són molt tranquils, i d'altres de petits que necessiten molta canya“
Per tant, Mallofré recomana que, si es tracta d'una família molt tranquil·la a qui no li agrada passejar durant gaire estona ni sentir bordar el gos, és possible que un terrier no sigui l'opció més adequada. Igualment, és probable que una persona activa no encaixi amb un gos tranquil.
La funció que ho revela tot
Per encertar a l'hora d'escollir un gos per adoptar-lo, Mallofré recomana revisar la funció zootècnica de l'animal en comptes de fixar-se únicament en el seu caràcter. Aquestes dades revelen per què es va crear la raça. "Entendrem molt bé quines són les motivacions prevalents de la raça, juntament amb la informació dels pares", indica l'etòloga, que assegura que, amb aquests coneixements, el gos encaixarà millor amb la família.
Els estudis sobre intel·ligència canina s'han fet a races més modernes en ser més col·laboratives. josep echaburu josep echaburu
Planificar per no abandonar
La reflexió que fa la presentadora Anna Cler sobre les afirmacions de Mallofré és clara: "Si tinguéssim tots aquests components al cap i féssim les coses de manera més planificada o estudiada, segurament hi hauria menys abandonaments". Silvia Mallofré assenteix amb resignació, mentre Cler recorda que "les gosseres estan plenes". Mallofré creu que "moltes persones es guien més per l'estètica que pel caràcter o la personalitat del gos".
“Moltes persones es guien més per l'estètica que pel caràcter del gos“
El paper de la intel·ligència
A l'hora d'escollir un gos, també hi intervé el factor de la intel·ligència. Tal com apunta Cler, no tothom pot tenir un pastor alemany, perquè potser el gos acaba dominant la persona i no a l'inrevés. En canvi, altres gossos, com el carlí, no són tan espavilats. Mallofré assenyala que "la majoria d'estudis que s'han fet amb gossos són amb races més modernes perquè, en general, són més col·laboratives amb els humans". Els border collies, els pagesos i els bòxers estan més predisposats a fer cas quan se'ls ensenya alguna cosa, tot i que això no vol dir que siguin més intel·ligents que els gossos d'altres races.
“La majoria d'estudis són amb races més modernes perquè són més col·laboratives“
En canvi, amb races més primitives, com els huskies, els podencs o els basenjis, costa més aconseguir que obeeixin ordres i, per aquest motiu, no són tan estudiades. "És difícil estudiar-los si no estan quiets en una ressonància magnètica cranial. Potser entenen que han de seure, però es pregunten per què ho han de fer", exemplifica Mallofré. L'etòloga corrobora que, malgrat la manca d'estudis, existeixen diferents tipus d'intel·ligència entre els gossos.