De petita la seva mare li llegia l'Odisea i el seu pare li explicava històries dels seus viatges. L'egiptòloga Irene Cordón ho recorda amb estima a Noms propis, on reivindica la importància de llegir els clàssics des de petits. Tot i que sempre li havia agradat la història, va estudiar Dret per treballar al despatx familiar. Als 32 anys va deixar una carrera consolidada com a advocada per seguir la seva veritable vocació: descobrir i divulgar els secrets de les civilitzacions antigues. Per fer el doctorat, va passar un any a la Universitat Americana del Caire.
Viatgera incansable, escriptora i veu habitual als mitjans, ha après també a reconstruir-se després d'una pèrdua profundament dura. Li encanta la pedagogia i la divulgació i organitza expedicions culturals a Egipte amb grups per visitar temples i tombes que no estan oberts al públic. Després de l'èxit de Faraones de Silicon Valley, conversa a Noms Propis amb Anna Cler sobre la civilització egípcia i revela curiositats molt sorprenents.
Treballar per al faraó era un honor
Tot i que "el 99% de la civilització egípcia era analfabeta" i no coneixien què eren les matemàtiques, van ser capaços d'alçar edificis colossals com les piràmides. Com pot ser? Tampoc no tenien mitjans de transport 'moderns', encara no existien. Com transportaven tot el material per construir les seves obres? Cordón reconeix que no se sap del cert com ho van fer. No obstant això, l'egiptòloga desmenteix l'existència de l'esclavitud. "Hollywood y les pel·lícules de la gran pantalla ens ho han volgut fer creure, però sabem que l'esclavitud no existia".
“El 99% de la civilització egípcia era analfabeta“
En canvi, l'experta assegura tenir molt ben documentat qui treballava per al faraó i quan ho feien, en moments concrets de l'any. "Quan el riu Nil creixia molt, no es podia conrear la terra. El faraó oferia treball en la construcció de la seva tomba o temple als camperols a canvi de gra". Cordón assenyala que "la població considerava el faraó com un Déu a la Terra i treballaven per poder menjar i per gust". La reflexió dels egipcis era que estaven participant de quelcom molt gran amb un col·lectiu i que es guanyaven el més enllà.
“Consideraven el faraó com un Déu i treballaven per poder menjar i per gust“
Feina per a tothom
Cordón trenca el mite sobre el qual es pensa que només treballaven els homes, però a la civilització egípcia també ho feien les dones i també les criatures. "Tenim els registres molt ben documentats. Passaven llista quan anaven a treballar", assegura l'egiptòloga. Alguns treballadors d'aquestes construccions faraòniques morien d'accidents laborals perquè no hi havia cap mena d'estatuts dels treballadors.
L'egiptòloga Irene Cordón es l'autora de 'Faraons de Silicon Valley' sobre l'antic Egipte. josep echaburu josep echaburu
No obstant això, "el fet de perdre la vida en una gran causa per al faraó els donava el dret de ser enterrats al seu costat", segons diu l'estudiosa. Cordón ho assegura: "Tenim els esquelets, i ens indiquen que són nois i noies entre 17 i 25 anys". L'escriptora descriu que la feina dels més menuts era ajudar als pares portant-los aigua o material, hi havia feina per tothom.
“Perdre la vida pel faraó els donava el dret de ser enterrats al seu costat“
Com transportaven el material?
Els egipcis sí feien ús de les matemàtiques, concretament per a l'arrossegament de pedres i transport de materials. "Que no ens arribi un papir matemàtic de l'època no indica que no facin ús de les matemàtiques", esmenta Cordón, i apel·la a la bona orientació de les piràmides i al més que segur descobriment del número pi. L'egiptòloga considera que hi havia darrere un estat que organitzava molt bé el transport de materials. "Tenim llistes amb grups de 20 persones, cada grup amb un nom i dirigits per un home", explica l'especialista, i recalca que els càrrecs directors sempre eren masculins, mai femenins.
“Que no ens arribi un papir matemàtic de l'època no indica que no fessin ús de les matemàtiques“
Sense lleis?
Cordón confirma a Noms Propis que encara no s'ha trobat cap codi legal, constitució o normativa egípcia. Però que no hi hagi res escrit no significa que a Egipte no es cuidés el dret. De fet, segons l'experta, els egipcis s'organitzaven pel dret consuetudinari, és a dir, l'oral, basat en usos i costums que, de manera reiterada, esdevenen una llei. "En el moment que, cada vegada, el poble fa exactament el mateix, hi ha les mateixes penes. Hi havia la pena de mort en el dret penal, també". Irene Cordón conclou que, a partir del dret consuetudinari o oral, pot començar a dibuixar el dret d'aquella civilització i l'ajuda a comprendre com era la cultura egípcia.