El Sincrotró Alba és una gran font de llum per a ús científic i tecnològic que es va projectar el 1994 i es va inaugurar ara fa quinze anys, el 2010. Els terrenys de Cerdanyola del Vallès on es va instal·lar són ara un centre d'entitats i empreses tecnològiques, ben situat en un encreuament de l'autopista que travessa tot Catalunya de nord a sud, l'A7, i al costat mateix de la Universitat Autònoma de Barcelona. És l'anomenat Parc de l'Alba o BSP, per les sigles en anglès, com se'l coneix internacionalment, 'Barcelona Synchrotron Park'.
La instal·lació té tres acceleradors: un de partícules lineal, el sincrotró o propulsor d'electrons i un anell d'emmagatzematge. Aquesta estructura científica singular ajuda milers de projectes científics de tot Europa. La llum que emet el sincrotró funciona com els raigs X, però gairebé a la velocitat de la llum. Permet estudiar qualsevol mena de matèria, en aplicacions infinites. Per exemple, mirar dins una cèl·lula, veure com reacciona a un virus o a un medicament, estudiar les noves bateries i millorar-les i buscar solucions verdes per a un món més sostenible.
Com funciona el Sincrotró Alba? Ens ho expliquen els tècnics
Experiments, de l'art al corrent elèctric
Només cal travessar l'autopista i ja hi ets! Pels alumnes de la UAB, l'Alba un dels indrets on fer experimentació. Un grup d'alumnes hi van fer, entre altres, proves sobre la xarxa de distribució elèctrica, amb l'objectiu de millorar-ne l'eficiència. Ens ho van explicar al programa L'Observatori, de Ràdio 4.
L'Observatori - 17 de juny 2012
També l'art es beneficia de les investigacions que es duen a terme al Parc de l'Alba. Els especialistes de la Universitat Politècnica de Catalunya han utilitzat l’accelerador de partícules per explicar per què s’estan malmetent els vitralls modernistes.
La Metro - Conservar el patrimoni, prevenir despreniments i vitralls al Sincrotró
L'Alba és molt present entre la comunitat científica que estudia l'espai. Els investigadors de l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universidad Nacional de Córdoba, a l'Argentina i del Sincrotró Alba van trobar per primera vegada, el 2017, un mineral que fins llavors només s'havia observat als meteorits.
Les visites guiades: engrescar els joves
Explicacions com aquestes les fan a les visites guiades que es fan al Sincrotró Alba en algunes ocasions. Els Informatius de TVE Catalunya n'han estat testimonis: tres mil persones hi van fer cap a la primera jornada de portes obertes el 2023. L'objectiu, en aquella ocasió, acostar al públic a la física elemental.
Jornada de portes obertes al sincrotró Alba
Aquell mateix any, el Sincrotró ALBA va estrenar dos microscopis d’alta gamma pioners a Espanya, una nova eina per escurçar el temps dels experiments. L'Informatiu se'n va fer ressò.
Innovació al Sincrotró ALBA: incorpora dos microscopis pioners a Espanya
Caterina Biscari: per un futur amb més científiques
La física Caterina Biscari, nascuda a Sicília, és des del 2012 la directora del Sincrotró Alba. Una de les seves preocupacions és aconseguir que hi hagi més dones que es dediquin a la ciència i la tecnologia. Considera que falten estudiants i referents perquè les nenes i joves facin el pas.
Para Todos La 2-Sincrotrón Alba. Una gran infraestructura científica dirigida por una mujer
També van escoltar Biscari durant la Jornada de Portes Obertes de l'any passat. Va ser a l'espai informatiu Són quatre dies.
Són 4 dies- Entrevista Caterina Biscari, directora del Sincrotró "Alba"
En la creació del sincrotró s'hi implicaren la Generalitat i el Ministeri de Ciència i Tecnologia. L'indret que ocupa a Cerdanyola del Vallès ha fet arribar empreses i centres de tecnologia. A l'Alba estudien cada any més de dues mil propostes d'investigació i trien les més interessants. El paisatge hi ha canviat des de fa quinze anys i també l'avanç de la ciència a Catalunya. Per molts anys més!