Aquest dilluns es compleixen 10 anys de l'accident aeri d'un avió de la companyia alemanya Germanwings, que es va estavellar als Alps francesos amb 150 persones a bord. La catàstrofe la va causar una acció deliberada del copilot, Andreas Lubitz, que patia problemes de salut mental i va estavellar l'aparell aprofitant que s'havia quedat sol a la cabina.
Familiars i amics han recordat aquest diumenge al matí les víctimes en un acte a la T2 a l'Aeroport del Prat. S'ha fet una ofrena floral al monòlit i la placa commemorativa que hi ha davant del mural de Miró. També s'ha llegit un escrit i s'ha fet un minut de silenci per recordar els seus éssers estimats. La presidenta de l'Associació d'Afectats, Lourdes Bonet, ha assegurat que malgrat hagin passat deu anys "la llum" de les persones que van morir mai no s’apagarà. "Recordar-nos ens alleuja, però també ens provoca llàgrimes", ha admès.
Acte de record a les víctimes de la catàstrofe aèria de Germanwings
L'associació va ser constituïda per 46 famílies afectades amb la finalitat de conèixer les causes del sinistre, exigir responsabilitats i promoure la millora de mesures legislatives per evitar noves tragèdies. En aquest sentit, Bonet ha reivindicat la feina feta durant tots aquests anys i ha assegurat que continuaran treballant “amb fermesa i dedicació” per assolir els objectius que els van impulsar a néixer. Un d'aquests objectius prioritaris és ampliar a tot el territori europeu l'acord assolit amb les autoritats espanyoles de comunicar de forma automàtica les baixes mèdiques del personal de les companyies aèries per evitar futures tragèdies similars.
De fet, arran d'aquest accident, es van impulsar alguns canvis de la normativa. Ara és obligatori que hi hagi dues persones a cabina. També es van reforçar els controls de salut mental de les tripulacions. Les víctimes, amb la seva lluita, van aconseguir que les baixes mèdiques es comuniquin directament a l'empresa, sense passar pel pacient. Ara bé, encara hi ha famílies que consideren que es podria haver investigat més a fons per "depurar totes les responsabilitats".
Es compleixen 10 anys de la catàstrofe aèria de Germanwings
Record institucional a les víctimes
Entre les personalitats presents a l'acte d'homenatge celebrat a l'Aeroport del Prat, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha aprofitat per agrair el paper de l'Associació Afectats pel Vol Germanwings 9525 per "ajudar-nos a treure lliçons de la tragèdia i evitar que torni a repetir-se en el futur". Illa també ha destacat la missa que se celebrarà el 6 d'abril a l'Abadia de Montserrat.
Per la seva banda, el que en el moment de l'accident era president de la Generalitat, Artur Mas, ha advertit que "la vida és un contrast entre pèrdues i coses que es guanyen: il·lusions que s'enterren, altres que neixen; esperances enfonsades i noves que surten", ha destacat. En aquest sentit, ha destacat la necessitat de celebrar la vida: "Que les llàgrimes que avui ens omplen els ulls no ens impedeixin veure les estrelles", ha afegit recordant un aforisme d'un poeta oriental.
Un accident que va canviar l'aviació
L'accident del vol 9525 de Germanwings, del qual ara es compleixen 10 anys, va significar un punt d'inflexió en la història recent de l'aviació comercial. Va provocar un debat intens al voltant de la importància de cuidar la salut mental dels pilots, en un sector professional caracteritzat sovint per un nivell molt alt d'exigència.
El desastre aeri va passar el 24 de març del 2015, quan un Airbus A320 que cobria la ruta entre Barcelona i Düsseldorf (Alemanya) es va estavellar als Alps francesos. Hi van morir les 150 persones que viatjaven a bord i les conclusions de la investigació van apuntar al copilot, Andreas Lubitz, qui va aprofitar que s'havia quedat sol a la cabina per bloquejar la porta de la cabina i estavellar de forma deliberada l'aparell. En els dies posteriors es va saber que Lubitz patia problemes psicològics greus i que els havia amagat a l'aerolínia.
Els cossos d'emergències actuen a la zona on es va estavellar l'avió de Germanwings
L'avió es va enlairar cap a les 10 del matí de la capital catalana. Va sobrevolar el Golf de Lleó sobre el Mediterrani i es va endinsar en territori francès. Poc després, el control aeri va detectar una pèrdua brusca d'altura i va intentar contactar, sense èxit, amb la cabina de comandament per esbrinar què havia passat i si la tripulació necessitava assistència. Les dades de telemetria van indicar que l'A320 va iniciar la trajectòria inesperada quan passava un minut de dos quarts de deu a les 10.31 i a una velocitat de descens de 650 quilòmetres per hora.
Només 8 minuts després l'aparell va desaparèixer dels radars i es va estavellar contra el vessant d'una muntanya en una zona deshabitada propera a la localitat de Barcelonnette. A bord hi anaven 144 passatgers, la majoria alemanys i espanyols, així com dos pilots i 4 membres de la tripulació.
Acció deliberada
En un primer moment es va sospitar que el motiu de la tragèdia fos una acció terrorista o a una sobtada pèrdua de pressió a la cabina, que hauria pogut causar una manca d'oxigen que hauria ofegat totes les persones. Però aviat aquestes hipòtesis es van descartar gràcies a la informació proporcionada per les caixes negres recuperades de l'aparell. De fet, els enregistraments van permetre concloure reconstruir els instants previs a l'accident.
Aprofitant que el capità de l'aeronau havia anat al lavabo, el copilot Andreas Lubitz va activar el tancament de la porta de la cabina i va iniciar el descens de l'avió de manera controlada cap a les muntanyes. En tot moment va ignorar les indicacions del seu superior d'obrir la porta, fins i tot quan aquest va intentar tirar-la a terra amb una destral. Les mesures de seguretat implantades arran dels atemptats de l'11-S i encaminades a blindar la cabina van resultar fatals en aquest cas.
No era la primera vegada que un pilot se suïcidava als comandaments d'un avió comercial. Els precedents més immediats són de l'any 1999, amb un avió de la companyia Egyptair, i un altre del 1997, amb un vol de Silk Air. La desaparició del vol 370 de Malaysia Airlines el 2014, considerada el misteri més gran de la història de l'aviació, també encaixaria en aquest patró de comportament, però com que mai es van trobar les caixes negres no s'ha pogut arribar a una conclusió definitiva.
A partir de la tragèdia viscuda en el vol de Germanwings es van introduir una sèrie de canvis en els protocols de seguretat que afecten els pilots. Destaca, per exemple, l'obligació que en tot moment hi hagi un mínim de dues persones a la cabina per evitar que un individu sol pugui prendre el control de l'avió. Així doncs, moltes companyies han adoptat el costum de que quan un dels pilots marxa de la cabina per algun motiu un altre membre de la tripulació. Amb el pas del temps, però, alguns països i aerolínies han fet marxa enrera, argumentant que aquesta manera d'actuar pot crear altres riscos.
La salut mental dels pilots
L'accident de l'avió de Germanwings va revelar les deficiències en els protocols de salut mental per als professionals de l'aviació i va impulsar tota una sèrie de reformes per aplicar mesures més estrictes en l'avaluació psicològica dels pilots per evitar que algun trastorn comprometi la seguretat aèria. De fet, segons va posar al descobert la investigació, Lubitz arrossegava greus trastorns depressius i psicòtics des de feia temps. Uns problemes que van passar desapercebuts per als examinadors mèdics de Germanwings, una filial de Lufthansa i per la qual feia poc més d'un any que treballava.
Tot i la seva joventut, 28 anys, havia consultat desenes de metges externs, i molts li havien donat baixes per malaltia. Ara bé, cap va contactar amb Lufthansa per informar que la ment de Lubitz era una bomba de rellotgeria que en qualsevol moment podia explotar. A Alemanya, la privadesa personal es valora de manera tan estricta que els psiquiatres estaven obligats a respectar el secret mèdic dels seus pacients, fins i tot en casos on està en risc la seguretat pública.
Fotografia d'Andreas Lubitz a San Francisco compartida per ell mateix a les xarxes socials
Pocs dies abans de l'accident, un metge li va recomanar que deixés de volar i rebés atenció psiquiàtrica, i de fet tenia un certificat mèdic de baixa per malaltia el dia de la catàstrofe. Lubitz no va fer cas, va anar a treballar i va seguir amagant a l'empresa les seves condicions de salut mental, així com altres documents que demostraven que estava en tractament.
Segons el Sindicat Espanyol de Pilots de Línies Aèries (SEPLA), un dels motius que va contribuir a l'accident és la por dels comandants a perdre l'habilitació si estan molt temps de baixa. Lubitz disposava d'una assegurança mèdica que no donava cobertura als seus problemes mentals, per la qual cosa hauria decidit no notificar la seva situació a cap metge del sector aeronàutic, davant del risc de perdre la llicència.
Arran de l'accident de Germanwings, es van incorporar un seguit de mesures a la normativa d'aviació europea, com ara la introducció de programes de suport psicològic a les tripulacions, cosa que és obligatòria des del 2020, o la intensificació dels controls mèdics i psicològics als pilots, incloent-hi exàmens psiquiàtrics més exigents i l'obligació de reportar qualsevol problema de salut mental sense por de represàlies. També es fan periòdicament avaluacions psicològiques als membres de les tripulacions.
Homenatge a França
El desè aniversari d'una de les pitjors tragèdies aèries del segle XXI a Europa també es recordarà aquest dilluns al lloc dels fets, és a dir, a la zona on es va estavellar l'avió amb 150 persones a bord, 51 de les quals de nacionalitat espanyola. La cerimònia començarà a un quart de deu del matí amb un acte al cementiri de Le Vernet, la petita localitat dels Alps francesos on hi ha enterrades les restes de les víctimes no identificades. A l'interior de l'església del poble també es farà un acte de recordatori.
Monument commemoratiu de l'accident aeri del vol 9525 de Germanwings a Le Vernet, França
Tots dos estaran tancats a la premsa per preservar la intimitat dels familiars i els amics de les víctimes, que no volen fer d'aquest aniversari un espectacle mediàtic, sinó un moment de recolliment. A les 10:41h, es farà un minut de silenci coincidint amb l'instant en què l'avió es va estavellar contra la muntanya per la maniobra suicida del copilot Andreas Lubitz.