Les empreses espanyoles, del 4YFN, moltes d'elles catalanes, també aprofiten els avantatges de la IA per aplicar-les en el sector de la salut: ja sigui amb l’anàlisi de milions de dades disponibles per diagnòstics o en el desenvolupament de tecnologies que milloren amb el seu ús.
Un exemple de la importància d'aquest àmbit al Congrés dels mòbils, és l'empresa espanyola del sector de la salut ha quedat entre els finalistes dels premis 4YFN Awards, Horus ML, que des del 2022 dissenya fins a tres projectes en l’àmbit clínic assistencial. Un dels programes permet detectar de manera precoç l'ateroesclerosi, és a dir, l'acumulació de plaques de colesterol en les artèries a partir de l'escanejat de l’ull a pacients entre 35 i 50. Un problema que no és exclusiu de les persones grans, també afecta els més joves; i moltes vegades en estat avançat, ja que només es detecta quan ja s'està produint.
Ara l’estan desenvolupant amb metges i pacients de la Fundació de Recerca de la Infanta Leonor i una quinzena de centres més d'atenció primària, les imatges del diagnòstic el fan servir per a crear un model d'IA. Ara esperen poder implantar l'eina.
Aquesta empresa madrilenya, amb un cofundador barceloní, busca reduir els temps de diagnòstic, disminuir l'estada dels pacients als hospitals i reduir les taxes de mortalitat. Tot a través d'observar la retina de l'ull. Segons la forma de les venes, el seu eixamplament o aprimament, poden preveure la malaltia, i això permet actuar immediatament per a retardar o fins i tot evitar els seus efectes.
“Realment hi ha una alta taxa de prevalença de la malaltia entre els 35 i els 55 anys”, explica Santos Bringas, cofundador de la companyia. “Jo me l’he fet i a mi mateix m’han detectat plaques de colesterol”, explica Jesús Prada, cofundador i el CEO d’Horus.
L’altra eina que desenvolupen fa servir la IA per calcular quin és el tractament òptim radiològic per un pacient de càncer. I la tercera se centra a avaluar el risc d’un pacient malalt a casa seva que s’agreugi la seva malaltia. L’aplicació recull uns paràmetres i envia una alerta al metge especialista que determinarà si cal visitar al pacient o dur-lo a l’hospital.
El Mobile World Congress presenta nova tecnologia lligada a la salut
La confidencialitat i sensibilitat de les dades sanitàries fa que alguns processos d'anàlisi de dades encara s’hagin de fer local. "L’entrenament dels models és al núvol. Nosaltres treballem amb proveïdors com Amazon, encara que també tenim col·laboració amb Google Cloud i amb Hyper Stack per a models més de GPU per a anàlisis d'imatge que es requereix targeta gràfica. La part del que es diu inferència, que és el moment de la predicció, és a dir, quan s'utilitza la pràctica clínica, podria ser en el núvol, però la realitat és que a Espanya encara hi ha prou resistència cultural a això. I els hospitals et solen exigir que es faci de manera local i s'executen en la mateixa xarxa de l'hospital", assegura el fundador.
Prada reconeix que estar al Mobile World Congress ha donat un impuls molt gran a la visibilitat de l'empresa tant en premsa, però també en l'àmbit comercial amb clients potencials. "Ahir vam tenir una ronda del que anomenen speed dating, de reunions ràpides amb hospitals, institucions clíniques, que ens hauria estat molt més difícil accedir a ells sense aquesta presència. I després és veritat que a nivell d'inversió, que en el nostre cas avui dia no estem en aquest punt de buscar inversió externa privada, però estem buscant d’inversió intel·ligent, és a dir, no ens interessa tant la part purament dels diners, com que sigui una empresa que em pugui obrir moltes portes, em pot connectar amb institucions clíniques i també proveïdors, distribuïdors de dispositius mèdics, sobretot a escala europea, admet Prada.
La intel·ligència artificial fa avenços en termes de la salut
L’ull humà també és un òrgan atractiu en el món tecnològic pel diagnòstic sanitari. La companyia Telefònica que cada any presenta algún avenç de les possibilitats de la xarxa que disposen, ha presentat CatEye per a determinar la necessitat d'intervenció quirúrgica a persones amb cataractes. Consisteix en un dispositiu amb connectivitat 5G desenvolupat en col·laboració amb Edgendria Innovació, una plataforma d'òptica especialitzada amb servomotors de precisió aplicats a una càmera específica que, de manera autònoma i sense necessitat d'ajuda especialitzada, fotografia tots dos ulls i l'envia a través de 5G a una intel·ligència artificial.
La IA està especialitzada a buscar els paràmetres específics per a poder decidir si la cataracta és incipient o requereix alguna intervenció per part d'un oftalmòleg. L’aparell a més, és fàcil de transportar.
L’empresa de telecomunicacions també ha presentat una altra solució basada en la connectivitat 5G, l'edge computing i la intel·ligència artificial (IA). Es tracta del PointCheck desenvolupada per l'empresa emergent Leuko, que permet fer un seguiment dels nivells de glòbuls blancs en pacients oncològics i evitar que puguin patir una neutropènia severa, un nivell molt baix de globus blancs. El dispositiu no invasiu permet fer una captura de vídeo de la circulació de la sang en els capil·lars del dit anul·lar dels pacient i fa servir la IA per determinar si pateix neutropènia.
No només IA
Els robots també tenen presència al món de la salut com a assistents. A Eurecat presenten un robot social de sobretaula dissenyat per interactuar de manera natural mitjançant el diàleg i mostrar emocions, afavorint la creació d’un vincle amb l’usuari. En aquesta primera versió, s’ha desenvolupat una aplicació clínica enfocada a fer seguiment dels símptomes de pacients: "Permet establir aquests vincles, per exemple, una conversa que pugui estimular les habilitats cognitives, el que pugui ajudar-te a reportar situacions. Tant en l'àmbit pediàtric com amb gent més gran", detalla Magí Dalmau, responsable de la robòtica cognitiva Eurecat.
Tot i que és difícil veure objectes relacionats amb el món de la salut en aquest Mobile world congress, de tant en tant també s’hi troben dispositius com el de l’empresa Kriba, que sembla una mena de bressol. Es tracta d’un dispositiu mèdic que combina tecnologia d'ultrasons i intel·ligència artificial per detectar infeccions de manera no invasiva en diferents líquids serosos del cos. Inicialment, ha estat dissenyat per identificar meningitis en nadons acabats de néixer.
L’equip, que costa entre els 10.000 i 15.000 euros, es col·loca sobre la fontanel·la, la zona tova del crani de nadons de 0 a 1 any, i analitza el líquid cefalorraquidi. D’aquesta manera, "identifica infeccions de forma ràpida i sense necessitat de fer puncions lumbars", tal com assegura Alba Sierra, de comunicació, sobre el procediment invasiu i dolorós. Aquesta tecnologia permet obtenir resultats en només un minut, facilitant una detecció precoç i segura d'infeccions greus, cosa que millora el diagnòstic i reduint la necessitat de proves invasives en els més petits.
El dispositiu també ha ampliat la seva aplicació a altres patologies i grups d’edat. Pot detectar infeccions oculars col·locant-lo sobre la parpella, i és especialment útil per a pacients en diàlisi peritoneal, ja que fa un seguiment de la possible presència de peritonitis. L’objectiu d’aquest desenvolupament és oferir un mètode ràpid, còmode i precís de detecció d’infeccions. Actualment, el dispositiu es troba en fase d’assaigs clínics en hospitals d’Espanya i en països com el Marroc i Moçambic, amb l’objectiu d’obtenir el marcatge CE per a la seva comercialització a Europa a finals d’any.
Unes ulleres de realitat virtual que van més enllà són les Biel Glasses, de l’empresa homònima ubicada al TecnoCampus de Mataró que participa en el Mobile World Congress d’enguany amb estand al Talent Arena. Són unes innovadores ulleres desenvolupades per a persones amb discapacitat visual, especialment aquelles amb baixa visió i milloren la seva autonomia i seguretat en la mobilitat. Aquest dispositiu combina tecnologies de robòtica, intel·ligència artificial, sistemes de localització i realitat mixta, una combinació de realitat augmentada i virtual.
“Les ulleres fan una comprensió de l'espai per poder determinar si hi ha algun risc per a la persona i poder-li senyalitzar l'obstacle“
"Les ulleres han d’entendre l’espai i, a partir d’aquesta comprensió espaial, poder determinar si hi ha algun risc per a la persona i poder-li senyalitzar exactament on és aquest possible obstacle, forat o escala", explica Jaume Puig, CEO i cofundador de Biel Glasses. Les senyalitzacions gràfiques es personalitzen segons la visió residual de cada usuari, adaptant-se a diferents patologies com el glaucoma, la retinosi pigmentària o la síndrome de Stargardt. A més, el sistema pot ajustar el contrast, millorar la visió en condicions de poca llum i fins i tot compensar la ceguesa nocturna.
El projecte, que va néixer a partir de l’experiència personal de Puig amb el seu fill Biel, porta més de 10 anys de desenvolupament i ha superat proves en laboratoris i entorns reals en ciutats com Barcelona. Actualment, es troba en una fase clau per portar les ulleres al mercat i ha iniciat una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Startupxplore per aconseguir finançament. "Ara mateix el nostre objectiu principal és, un cop finalitzada la fase pilot i verificat que el dispositiu està preparat per ser utilitzat, poder-lo portar al mercat", assegura Puig.
L'oportunitat de ser en esdeveniments com el Mobile World Congress facilita la captació de talent tecnològic per incorporar-lo al seu equip en aquesta etapa de creixement.