L'executiva i empresària del sector tecnològic, Carme Artigas, apunta que les feines més susceptibles de ser substituïdes per la intel·ligència artificial són aquelles més "automàtiques, administratives i burocràtiques". "Estan més en risc les dones que els homes", assenyala l'antiga secretària d'Estat de Digitalització, ja que avisa que són les dones qui ocupen més posicions amb aquestes tasques.
En una entrevista al Cafè d'Idees, Artigas planteja la necessitat de "polítiques públiques" per "tornar a formar a persones en habilitats noves", així com en "augmentar les habilitats" amb l'ús de la IA.
Artigas creu que els llocs de treball amb menys possibilitat d'automatitzar-se són "les feines del tracte personal". "Passaran molts anys per substituir amb un robot a un cambrer", posa d'exemple. Tot i això, puntualitza que en el futur "l'atenció humana serà el bé més preuat" i que cal evitar que "quedi restringit pel poder adquisitiu", amb un escenari on a les persones riques les atenguin persones i les classes més humils siguin ateses per robots.
Implicacions de la IA en l'ensenyament
Sobre els efectes de la IA en l'educació, l'especialista sosté que és una oportunitat perquè "la robotització permet desrobotitzar l'ésser humà". "La IA ens està deixant espai perquè siguem més intel·ligents en altres coses", manté.
En aquesta línia, Artigas defensa educar a les noves generacions en pensament crític, creativitat i la col·laboració. Segons l'executiva, cal apostar per "habilitats més que coneixements" i "aprendre a través del diàleg i la comunicació".
Artigas assenyala que "la interacció amb la tecnologia canvia el cervell" i apunta que les noves generacions ja ho experimenten amb "falta d'atenció, tendència a no empatitzar i una menor resistència a la frustració".
Límits a la Intel·ligència Artificial
L'empresària és partidària de posar límits a la IA perquè "pot seguir evolucionant sense intervenció humana". Artigas afirma que cal evitar que prengui decisions de govern, en la justícia o en l'educació. "No tot el que pot passar tècnicament significa que hagi de passar", assevera, i posa d'exemple a la Xina com un país on utilitza la IA en aspectes que vulneren els drets humans.
En aquests avenços de la tecnologia, Artigas qüestiona que pugui desenvolupar emocions. "La intel·ligència artificial és com un psicòpata", sentencia i alerta que són màquines que poden arribar a simular emocions. En aquesta línia, conclou que la "tecnologia és una eina i no substitueix la interacció humana".
Entre aquests límits, Artigas també situa la prohibició de l'ús de la IA en la guerra, que alerta que ja s'està fent. "És tan seriós com les armes nuclears", avisa i avança que és necessari un tractat internacional per regular-ho perquè assenyala que "la responsabilitat sempre ha de ser de l'ésser humà".
A favor del model de la UE
L'exsecretària d'Estat, impulsora de la legislació europea sobre intel·ligència artificial, defensa que la competitivitat passa per models petits. "El que és bona Europa és en dades industrials", afirma i advoca a utilitzar els models generals com ChatGPT o DeepSeek per reentrenar-los amb dades privades dels diferents sectors.
Segons Artigas: "El futur no són els models grans sinó els models petits, que estiguin reentrenats amb dades millors, específiques i sectorials per fer avançar la nostra indústria". Per a aconseguir-ho, veu necessari una actuació unida per part dels 27 països de la Unió Europea.
En aquest futur de la IA, Artigas també aposta per models oberts perquè es puguin aprofitar les petites i mitjanes empreses.
Davant dels models d'intel·ligència artificial dels Estats Units i la Xina, l'especialista és favorable a consolidar un sistema propi a la Unió Europea on les dades són controlades pels ciutadans. En aquesta línia, sosté la importància d'evitar renunciar a principis democràtics. En paraules seves: "Seria un risc que per guanyar una batalla comercial, cedir drets fonamentals".